Pep Ambrós (Sabadell, 1987) és un actor que no ha vist reduïda la seva activitat tot i la pandèmia. L’última sèrie en la qual ha participat és L’última nit de Karaoke, de TV3. Ara, està rodant una pel·lícula orientada en els Jocs Olímpics de Barcelona i també es troba en altres projectes cinematogràfics i teatrals. Això sí, d’aquí a cinc anys espera fer-se un “camí internacional” .
Com valores el teu paper a la sèrie l’Última nit de Karaoke?
Quan em van oferir l’opció d’actuar a la sèrie vaig dir de pressa que sí, perquè em va semblar que tenia una trama molt bonica i em venia de gust treballar amb la Júlia Molins. Dit això, estic content amb el paper que m’ha tocat fer i de l’oportunitat de treballar a TV3. Tanmateix, tinc la sensació que les plataformes estan guanyant el pols a les cadenes generalistes.
En quins projectes estàs centrat ara?
Estic pendent d’estrenar la quarta temporada de Madres, a Amazon Prime i Telecinco. Curiosament, també actuo al costat de la Júlia, amb qui hem coincidit en dues sèries seguides. També estic rodant la pel·lícula 42 segundos, un film basat a explicar les històries al darrere de l’equip de waterpolo espanyol en les olimpíades de l’any 1992 a Barcelona. A més, estic pendent d’altres projectes de teatre, televisió i cinema que encara no puc desvelar.
Com t’ha afectat la pandèmia?
La pandèmia ho ha modificat tot, però per sort a mi em va enganxar rodant la segona temporada d’Hache. La realitat és que no m’ha afectat en l’àmbit laboral. He tingut feina tots aquests mesos. Crec que la cosa està millorant i la cultura s’està refent a poc a poc.
L’intèrpret sabadellenc tindrà un paper principal a una pel·lícula orientada en els Jocs Olímpics de Barcelona que s’estrenarà aviat
Prefereixes actuar al cinema, al teatre o a la televisió?
Son mitjans molt diferents i costa de decantar-me per un d’ells. Amb 34 anys em ve de gust estar en projectes que m’agradaria veure a mi com a espectador. M’és igual fer cine, televisió o teatre. Vull participar en projectes que em motivin i estar rodejat de gent que admiro.
Quines han estat les pel·lícules, sèries o obres teatrals que t’ha agradat més fer?
Al cine, El Olivo va marcar un abans i un després a la meva carrera. Va ser un projecte audiovisual en què vaig aprendre molt. Pel que fa al teatre, també em va agradar molt actuar a l’obra L’oncle Vània, al Teatre Lliure. I més recentment, he gaudit molt amb Els Ocells, de La Calòrica.
Quins son els pros i els contres de ser actor?
Quant als pros, aquest ofici m’ha ensenyat a ser molt més empàtic i a valorar més les petites coses. I pel que fa als contres, et diria que es tracta d’una feina inestable, tant en el vessant econòmic com l’emocional. Estàs constantment exposat a l’opinió del públic i dels directors de càsting. Has de ser molt fort mentalment, perquè tot això no t’afecti.
Quins són els teus plans de futur?
És difícil de respondre, però m’atreveixo a dir que serà millor actor que no pas avui. A més, m’agradaria obrir la porta al camí internacional i consolidar els projectes dels quals formo part ara mateix. Vull tenir una rutina constant i tenir sempre un volum de feina important.
