L’exalcalde de Sabadell Maties Serracant seurà davant del jutge pel seu paper en el referèndum de l’1 d’octubre. La Fiscalia l’acusa d’una desobediència greu, perquè “no va impedir o paralitzar” la consulta a Sabadell, i demana una pena d’inhabilitació de dos anys per exercir càrrecs públics i una multa de 15.000 euros a pagar en deu mesos, segons ha pogut saber el Diari. El titular del jutjat d’instrucció número 2 de Sabadell, Marcos Melendi, ha autoritzat l’obertura del judici oral.
L’escrit d’acusació del Ministeri Públic l’inculpa, no per les seves accions, sinó per inacció: Serracant no va anul·lar un decret d’alcaldia que donava suport al referèndum, després que el Tribunal Constitucional (TC) advertís els ajuntaments de la suspensió de la votació. També l’assenyala per haver acaparat les funcions dels regidors del Govern sabadellenc. Abans de la consulta, Serracant va assumir les competències d’Educació, Participació i Joventut sobre els locals municipals. L’objectiu, segons la Fiscalia, era “transgredir” l’ordre constitucional.
“Defensava el dret a decidir, un dret fonamental, en l’exercici de la meva llibertat d’expressió. Si això és un delicte, soc culpable”, explica Serracant en declaracions al Diari. “Una restricció així es donaria en un estat d’excepció”, argumenta el seu advocat, Àlex Solà. En aquest sentit, l’exalcalde aclareix: “Se’m diu que havia d’aturar-ho, però de fet no tenia capacitat per impedir res. Hi havia un dispositiu especial de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil. Què podia fer? Enviar la Policia Municipal? No té cap sentit”.
La defensa demana la lliure absolució. Així mateix, nega amb rotunditat que l’exalcalde tingués cap paper actiu en l’organització de la consulta en els locals municipals. “Jo no vaig obrir els locals”, deixa clar Serracant. Argumenta que l’1-O va ser un “èxit” gràcies a la ciutadania, no a l’Ajuntament.
El judici no se celebrarà fins a finals del 2022 –com a mínim– segons anticipa la defensa. Serracant és un dels 13 polítics municipals que es troben en un procés judicial o que han estat condemnats per l’1 d’octubre. Segons fonts d’Òmnium i l’AMI, a banda de l’exalcalde sabadellenc, hi ha dues sentències fermes (alcaldes d’Agramunt i d’Alcarràs) i vuit causes pendents de judici o de recursos sobre la seva absolució.
Maties Serracant, en una fotografia d’arxiu / VICTÒRIA ROVIRA
La vara d’alcalde, una “arma”?
L’escrit de l’acusació popular per a l’obertura del judici oral s’ha considerat no presentada. El text acusava l’exalcalde dels delictes de malversació de fons públics, desobediència, rebel·lió i sedició, amb algunes imprecisions: atribuïa un delicte de malversació a l’exalcalde per “gastar diners a posar i treure llaços grocs”, pel cost de facturar la vara d’alcalde –una “arma” segons l’acusació– en un vol a Brussel·les, o pels desperfectes a l’escola Nostra Llar –realitzats pel Cos Nacional de Policia–. El text també incorpora algunes apreciacions subjectives: a banda de “desobeir” l’ordre del TC, afirma que va “menysprear públicament” el tribunal i que va cedir locals de l’Ajuntament on va votar “més d’un cop”.
Qui és l’acusació popular en la causa contra Serracant? Està representada pel veí de Múrcia que va denunciar l’exalcalde. En el seu perfil en una xarxa social es presenta com a “proEspanya, provida, proheterosexual, antiinmigrants, antiseparatistes i defensor tradicions [sic]” i allà comparteix missatges de partits i blogs vinculats a la ultradreta. Segons la defensa de l’exalcalde, podrà assistir com a part en el judici encara que no s’hagi tramitat l’escrit d’acusació.
Qui diu què en la causa sabadellenca pel referèndum
Basat en els escrits d’acusació i de defensa a què ha accedit el D.S.
Decret d’alcaldia de suport a l’1 d’octubre
Escrit d’acusació de la Fiscalia: “El Tribunal Constitucional va advertir d’abstenir-se de prendre acords o actuacions per la preparació del referèndum (…) L’acusat no va anul·lar ni deixar sense efecte o almenys promoure la nul·litat del decret d’alcaldia”.
Escrit de la Defensa: “La suspensió del procés electoral del TC [enviada als alcaldes] va alliberar de les obligacions de la Llei orgànica del Règim Electoral als ajuntaments (…) [Això] no fa necessari ni exigible l’anul·lació ni la nul·litat del decret d’alcaldia”.
Cessió de locals
Fiscalia: “Va desenvolupar una activa participació en la promoció del referèndum il·legal (…) posant en disposició de l’administració electoral de la Generalitat almenys 40 locals municipals”. “[Serracant], coneixedor de les possibles responsabilitats penals, va promulgar un decret en el qual abocava les competències de determinats regidors sobre l’ús de centres docents, culturals i altres instal·lacions municipals”.
Defensa: “Desenvolupar una ‘activa participació’ no seria constitutiva de delicte en cap país democràtic (…) No estàvem davant de cap situació de suspensió o limitació de cap mena de drets i llibertats”. “Els locals no es van posar a disposició. El decret d’alcaldia va quedar suspès pel TC”.
Possible pena
Fiscalia: Inhabilitació de càrrec o ocupació pública durant dos anys. 15.000 euros de multa.
Defensa: La lliure absolució.
