El concert de ‘visibilització’ de Caritas i Mans Unides per fer front a les desigualtats s’erigeix en un remei col·lectiu, també de les desigualtats i trastorns intramurs entre relats i cants punyents.
El Concert Solidari per recaptar fons per fer front a les desigualtats socials va omplir l’Auditori de la Caixa d’un públic entregat, després de l’absència de l’edició anterior a causa de la crisi sanitària. Rosa Roig, presidenta de Caritas, recordava la transcendència d’haver recuperat aquest tipus d’actes, fruit de la necessitat de visibilització que tenen aquestes organitzacions benèfiques. Per la seva banda, Concepción Cabanes, responsable de Mans Unides, actualment sota la direcció d’un projecte per la seguretat alimentària al Camerun, destacava la importància d’aquests esdeveniments en el manteniment de la xarxa de solidaritat ciutadana.
El concert va comptar de dues actuacions diferents. La primera en la representació de l’obra Puigventós a càrrec de la companyia Tres Homes Grossos. Una peça de microteatre que mitjançant la reconversió del dubte shakespearia sobre la transcendència – To be or not to be – en la salut mental, posicionava una obra terapèutica que destacava la necessitat d’adonar-nos del perill de l’aïllament quan es reflexiona sobre la voluntat de viure. En definitiva, una obra mirall entre la realitat i la ficció que ens explicava per què la recerca d’altres visions no ha de comportar necessàriament una comparació de la magnitud de la tragèdia, sinó una aproximació solidària mútua per acceptar que no sempre prenem les decisions correctes.
L’ORFEÓ DE SABADELL AL COMPLERT, AHIR A LA CAIXA/ VICTÒRIA ROVIRA
L’acte va continuar amb l’actuació de l’Orfeó de Sabadell, un cant heterogeni en la representació de les peces Bacarola del Jaques Offenbach o Nigra Sum de Pau Casals, d’una emocionalitat incisiva; i l’emancipació del mateix cos durant la submersió en els ritmes d’influència afroamericana d’Old Time Religion o Good News.
