Josep Bros / DS
La Fundació Òpera Catalunya commemora el 150è aniversari del naixement d’Amadeu Vives, un dels impulsors de l’Orfeó Català. El tenor Josep Bros puja a La Faràndula el 26 i 28 de novembre.
Quina és la rellevància de la figura d’Amadeu Vives? Tenia una intuïció especial, per veure com anirien les coses. Per la vocalitat. Per la facilitat per compondre. La gent pensa que la sarsuela és fàcil… i és equiparable a l’òpera!
Quasi la meitat del programa del concert és part de la sarsuela Doça Francisquita. Perquè és la més emblemàtica, de les més reconegudes. Hi ha de tot al repertori, que trobo que ha quedat molt equilibrat. Però la gent vol reconèixer.
La Cançó de Severí, d’Euda D’Uriach, està inèdita (no hi ha la partitura en edició crítica) de forma que és una la gran novetat? De fet, no l’havia fet mai! I s’ha orquestrat per a l’ocasió. Em van avisar que tirarien amb l’orquestració, perquè no hi havia gaire material… I és molt curiós, perquè de l’estrena d’Euda a la de Bohémia tan sols passen 4 anys; però d’una hi ha molt material i de l’altra no. Llavors, què va passar?
Un misteri? És que, a més a més, després hi ha un Amadeu Vives més consolidat, amb llibrets molt treballats. Per Doña Francisquita es basa en Lope de Vega, per Bohemia, en Puccinini. Cuida molt la font, i això avui en dia és molt agraït. I cada cop més artistes internacionals el representen.
Així doncs, la sarsuela a Catalunya viu un bon moment? Vivim un moment molt dolç, molt maco, des de fa uns 15 anys. De fet, hi ha públic, interès i passió com perquè es programi molta més sarsuela. Però com que frega allò castís, allò madrileny… Però que més en dóna? També fem representacions operístiques d’Itàlia, de la Cort anglesa… Llavors no tenim cap problema. Jo crec que s’ha de programar d’acord amb l’interés del públic. Espero que tingui una gran rebuda a Sabadell.
Creus que aquest concert és una passa en la direcció de l’expansió de la sarsuela? Espero que sigui el tret de sortida!
De fet, vostè hi té molta relació amb la ciutat… Una relació extraordinària! Aquest passat dilluns, 15 de novembre, ha fet 30 anys d’ençà que hi vaig fer Don Giovanni! Una oportunitat que em va donar, per cert, Mirna Lacambra. I tres mesos més tard, vaig tornar per fer Don Pasquale. Mira, jo considero que va ser en aquell primer concert, on comença de veritat la meva carrera. Però ara no venia a Sabadell des de fa 14 anys. Així que seran dues nits màgiques.
