Fa 20 anys, a la tardor d’un llunyà 2001, s’emetia la primera gala d’‘Operación Triunfo’. La història del reeixit ‘talent show’ de TV1 també passa per Sabadell. I és que Ten Productions, dels germans creualtencs Toni i Xasqui, va fer la producció musical de les gales. A més, molts dels ‘triunfitos’ van enregistrar els seus primers discos als estudis del carrer de Josep Renom. Allà s’esperaven, durant hores, centenars de joves per caçar autògrafs i fotos.
Tot va arrencar amb una trucada de Ricard Campoy, llavors era president de Vale Music. “Ens va explicar la idea del programa, tot avisant que no se sabia com aniria. Que era una incògnita”, rememora Toni Ten.
I era una incògnita perquè llavors, en aquell 2001, no hi havia tantes experiències de talent shows a la televisió. I encara menys de reality show. El programa Lluvia de estrellas seria un dels precursors. “Però amb aquest format seriós, amb una acadèmia on els feien classes teòriques, cant… Que calia pencar… No s’havia fet mai!”, explica Ten.
El 22 d’octubre va ser la primera emissió. El programa va arrencar amb una sintonia inicial, molt característica i famosa. Ho recordeu? Doncs està composta pel mateix Toni Ten.
Chenoa sortint dels estudis / TEN PRODUCTIONS
A partir d’aquell moment, una gala setmanal. Per a qui se’n recordi: els dilluns (de la mateixa manera que Compañeros, a Antena 3, s’emetia els dimecres). Tancats a Sant Just Desvern, comencen les gales i tant la primera com la segona fan bons resultats, sense coets. “Però a la tercera veuen que s’ha fet boca-orella, que millora molt i és allà quan s’adonen que Operación Triunfo ho petarà“, recorda Toni Ten. “I efectivament, per a la 4 i 5a gala ja es disparen les audiències”.
Les audiències també són boníssimes a Sabadell, com a tot arreu. Per això, quan alguns triunfitos comencen a trepitjar la ciutat, també es desfermarà la bogeria. I és que a mesura que van expulsant els participants, però ja s’han fet mig cèlebres, començaran a gravar els seus discos. I com que Ten Productions és la productora musical del programa, que els triunfitos acabin enregistrant als estudis dels germans creualtencs és com una continuació lògica. Al llarg del 2002 també es van enregistrar algunes cançons amb els 16 membres de la primera edició del concert. No dormen a Sabadell, però: els portaven en autocar des de Barcelona. I al vespre tornaven a marxar.
Però els saraus eren els mateixos. A més a més, els estudis de Ten Productions, al carrer de Josep Renom, estan envoltats de col·legis a la rodalia, entre els quals les Carmelites. “I és clar, corria la veu que vindrien o que havien vist no sé qui, i es muntaven uns pollastres…”, recorda el Toni entre rialles.
Amb Policia Municipal
Les visites de Chenoa i David Bisbal potser són les que més bogeria col·lectiva van desfermar. També hi va passar Rosa, David Bustamante, Manu Tenorio, un més desconegut Alejandro… La Policia Municipal de Sabadell va haver de presentar-se al carrer de Josep Renom en diverses ocasions per garantir un cert ordre, entre desenes de fans i joves aficionades. Fins i tot donant indicacions de control, megàfon en mà, en ple carrer. “I a dins dels estudis també entraven, per planificar la maniobra de sortida”, revela Toni Ten.
David Bisbal, sortint dels estudis / TEN PRODUCTIONS
El seu germà afegeix: “És que era increïble. Es plantaven a les 8 del matí i s’hi podien estar hores i hores. No anaven ni a dinar”, assegura. En una ocasió, de fet, els nervis eren tants que les masses estaven abocades contra els vidres de la productora. “I ens feia la sensació que els acabarien tombant! Així que li vam haver de dir a David Bisbal que sortís un minut a la porta, a saludar una mica, per calmar els ànims”.
Ni dinar a restaurants
Arribat el migdia, encarregaven el dinar a bars de la zona i se’l menjaven al pati interior dels estudis. “No podíem sortir, de la gentada que hi havia. Però és que tampoc podíem anar enlloc, perquè els mateixos cambrers s’aturaven a fer fotos, demanar autògrafs…”, explica Ten. I no ho diu com a policia dolent, que evités el contacte amb el públic. “És que teníem prohibit avisar la gent a quina hora sortirien de les gravacions. Però tampoc volíem mentir ningú“, explica Ten, com a dilema en què es trobava. “Així que jo senzillament deia: ‘sortiran quan acabin’. I que cadascú s’estigués esperant el que volgués”.
Anna Llobet / DS
“El dia que vèiem algú, ens posàvem ‘on fire’”
Algú s’hi podria reconèixer, entre les fotos que DS publica avui de les visites dels concursants d’Operación Triunfo a Sabadell. Com ara Anna Llobet (1991), que ara té 30 anys.
Però llavors tot just tenies 10 anys! Síiii! Jo estudiava al Carme, que està allà al costat dels estudis. Així que al migdia, o potser també a les tardes, ens hi acostàvem. Sempre hi havia algú que s’assabentava que hi havia alguns dels cantants. I correm-hi tots!
I què hi fèieu? Doncs cua! A veure si aconseguíem algun autògraf o alguna foto amb ells. Anàvem allà a esperar… i no vèiem ningú! Ara bé, el dia que sí que vèiem algú, uauuu! Ens posàvem on fire!
Quants dies hi vau anar? Vau veure algú? Doncs cinc o sis dies. Un dia vam veure la Gisela! I l’Alejandro també, que era un dels primers que van eliminar, pobret.
I vau caçar alguna cosa? Recordo que anàvem amb una llibreta i amb discos, per tal que ens els signéssim. Alguna cosa sí que vam aconseguir, però ja no ho recordo gaire bé! Però fotografies segur que no, perquè llavors no hi havia telèfons mòbils.
I amb el pas dels anys, has mantingut l’esperit fan? Vam ser molt fans de La Pegatina! Els seguíem a tot arreu. I un dia que estàvem a una sala de concerts molt petita de Tarragona, vam veure el cantant de Bongo Botrako entre el públic. I allà que ens hi vam acostar! “Que ets el cantant de Bongo???” Hahaha! I foto! Després, en acabar, com que la sala era molt petita i no crec que fóssim més de 30 persones, ens vam fer una foto tots els de la banda de La Pegatina amb tot el públic.
