[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Fa un parell de setmanes, les dues principals amenaces econòmiques eren la inflació i els problemes en la cadena de subministrament. La primera venia provocada, sobretot, per l’augment dels preus de l’energia i de les matèries primeres. Així ho il·lustrava el diferencial entre el 5,4% de l’IPC general i l’1,4% de l’IPC subjacent (el qual no té en compte els aliments no elaborats ni els productes energètics). Pel que fa a la segona, les dificultats d’aprovisionament implicaven aturades en les línies de producció i les obres en curs, amb les conseqüents repercussions a tota la cadena de valor.
La situació era tan greu, de fet, que ja es començava a emprar el mot estagflació, és a dir, un escenari prolongat d’alça de preus, alentiment de creixement i atur elevat. Ras i curt, una de les pitjors situacions en les quals es pot trobar una economia.
Per acabar-ho d’adobar, ara sembla que haurem d’afrontar una nova onada pandèmica. Aquesta, a més, pot venir acompanyada de confrontació social. Per als que ens emmirallem en els països nord-europeus, les imatges de bicicletes cremant a les fogueres de les ciutats holandeses són colpidores. Em pregunto què pot arribar a succeir aquí en el cas que s’hagin d’aprovar noves restriccions…
En aquest context, on tot canvia constantment, on l’única certesa és la incertesa, què queda de la gestió empresarial clàssica? Té sentit la planificació estratègica a tres o a cinc anys vista quan, en molts casos, desconeixem si podrem obrir el mes que ve? Com podem afrontar els reptes en innovació i tecnologia si el dia a dia té segrestada la nostra organització?
Davant la crisi conceptual que em provoquen aquestes reflexions, trobo un cert refugi en la magistral xerrada sobre resiliència i emprenedoria del filòsof Jordi Grané, ara fa aproximadament un any, a la Xarxa Onion. Encara recordo l’èmfasi amb el qual en Jordi ens recalcava que els emprenedors havíem d’aprendre a improvisar. El temps li està donant la raó: la improvisació, concepte amb una connotació tradicionalment negativa en l’àmbit de la gestió, és ara un aliat clau per sobreviure empresarialment.
Així doncs, us animo a improvisar; el com, no el què. Els valors i la visió no s’improvisen. L’estratègia i els objectius, per molt que ens pesi, els haurem de sotmetre a un procés de revisió permanent.
