
ARA A PORTADA
Desencriptem Ca l’Estruch de la mà de la directora Mireia Llunell

- El Sabadell de Munitis vol retrobar-se amb la victòria davant l'Andorra
Publicat el 27 de novembre de 2021 a les 07:30
Actualitzat el 27 de novembre de 2021 a les 11:34
El D.S. visita el centre de creació de la Creu Alta de la mà de la seva flamant directora, Mireia Llunell, qui fa balanç dels seus primers 100 dies a la direcció. Llunell vol permeabilitzar Ca l’Estruch al barri i la ciutat, tot millorant la comunicació del que s’hi fa. “Hem de desencriptar-lo”.
El 21 de juny va trepitjar L’Estruch no ja com a espectadora ocasional, sinó com la seva flamant directora. Pren el relleu de Manuel Rodríguez. I aprofita la primera frase per fer un toc d’atenció sobre la rellevància de Ca l’Estruch. “Ei, que no n’hi ha a cada cantonada de centres de creació com aquest”, llança. 8.600 metres quadrats només en planta. Auditori, residència de nit, la Vela del circ, bar i restaurant, hort comunitari, un pati immens…
A més, Llunell destaca que va ser el primer a obrir a Catalunya, l’any 1995. L’Ajuntament de Sabadell havia comprat l’edifici el 1991 i va executar una important rehabilitació dels pavellons del que un dia fou la fàbrica de tints de L’Estruch, construïda l’any 1896 amb Rafel Estany com a mestre d’obres.
Ara bé, és conegut i utilitzat per la societat sabadellenca? “Està clar que hem d’incidir en la comunicació”, apunta Llunell. “D’una banda, perquè li devem un retorn a la societat, ja que és un centre públic que financem entre tots”, arrenca. Però també perquè cal “desencriptar” L’Estruch. “A veure, el que fem no és estrany, senzillament són nous llenguatges”, exposa, malgrat assumir que de vegades pot ser difícil decodificar uns termes com Now 3/21 Arts Visuals i Perfomance, MediaEstruch Art, Residència 0 i Seminari: Open Think Tank 22-24.
I no només que la gent de carrer entengui què s’hi fa, sinó que també hi participin. “L’hem de permeabilitzar més. Amb més ciutat, més barri. Que la ciutadania assumeixi que és un espai públic, comunitari, obert”. I posa com a exemple paradigmàtic l’hort comunitari, el qual cuiden quatre dones de la mateixa Creu Alta.
Canvis i novetats
L’arribada de Llunell ha comportat que prioritzi algunes línies. Per exemple, es considera que el programa Mecal ha tancat el seu cicle vital i es deixa de realitzar. Així mateix, es reformularà l’espai de coworking. “Fa deu anys, quan es va crear, tenia tot el sentit i era molt nou. Però ara que se n’han creat tants, ja no és una necessitat dels artistes”, explica Llunell. Per això, la zona coworking passarà a ser un espai relacional per a les companyies que facin residències, amb suport a la creació i també a la viabilitat econòmica (i empresarial) dels espectacles.
Així mateix, Llunell està intentant triangular amb la Fira de Tàrrega i el festival estiuenc El Grec, de forma que algunes residències que es facin a Sabadell es representin allà. També està establint vincles amb un centre de creació belga. “Hem de fer xarxa entre centres, perquè podem oferir la nostra residència a un artista ad eternum”.
[caption id="attachment_203000" align="aligncenter" width="700"]
/VICTÒRIA ROVIRA[/caption]

Notícies recomenades
-
Cultura i oci Ricard Ustrell recull a Tarragona el Premi Nacional de Comunicació Radiofònica
-
Cultura i oci El concurs Mirna Lacambra reuneix al Principal el futur de l’òpera a Catalunya
-
Cultura i oci Joventut de la Faràndula tanca una temporada d’"èxit"
-
Cultura i oci FOTOS | Brodas Bros il·lumina els Jardinets
-
Cultura i oci No hi havia millor lloc on ser que al Fresc
-
Cultura i oci El dia que Carlos Gardel i Schubert s’estimen