JOAN MARCET

Pressupostos

[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]

En aquestes èpoques de l’any, les diverses administracions i els diversos nivells de Govern es troben immersos en la confecció i aprovació dels respectius pressupostos, la seva eina principal per poder dur a terme les seves propostes polítiques i de gestió. En el model multinivell de govern que tenim a casa nostra, és important que cada graó pugui debatre i aprovar els seus pressupostos que, finalment, es troben íntimament relacionats.

La setmana passada, el ple municipal de Sabadell aprovava inicialment els pressupostos de la ciutat proposats pel govern, amb els vots favorables dels integrants del Govern municipal (PSC i Marta Morell) i de Junts. Els grups de l’oposició es van perdre un cop més en la desqualificació genèrica, amb arguments que mostren certa desídia inercial i una manca d’alternativa viable. L’aprovació dels pressupostos, expansius pel seu grau de despesa, estabilitzarà el govern de la ciutat fins a pràcticament la contesa electoral del 2023, però estan condicionats a l’aprovació pressupostària dels nivells de govern superiors.

També la setmana passada coneixíem les dificultats que la CUP posava a l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, trencant la majoria de la investidura aconseguida fa ben pocs mesos. Costa d’entendre el rebuig d’Aragonès a acordar polítiques de país amb el PSC, mentre es declara que cal mantenir l’aliança amb la CUP com una opció estratègica que sembla només voler mantenir la ficció del 52%. I costen més encara d’entendre les excuses d’Aragonès d’un hipotètic preu a pagar per la mà estesa dels socialistes, un preu que no ha condicionat gens l’acord assolit in extremis amb els comuns, tot i la tensió interna generada dins el mateix Govern.

Tampoc està del tot clar que s’acabin aprovant definitivament els pressupostos generals de l’Estat malgrat haver superat els primers tràmits al Congrés. Els desafiaments intermitents d’ERC, i d’altres grups necessaris per mantenir la majoria parlamentària, posen en dificultats uns pressupostos, que lògicament poden ser discutits en els seus continguts concrets i exigits en la seva execució, però que no haurien d’estar condicionats a demandes que poc o res tenen a veure amb el progrés econòmic i social del conjunt d’Espanya. I més quan ens trobem en un encreuament important a tot Europa en l’orientació política de sortida de la crisi sanitària i socioeconòmica que encara estem vivint.

En un any amb unes eleccions presidencials franceses a la primavera de pronòstic encara incert, amb governs inestables a alguns països de la Unió Europea, amb crisis humanitàries que semblen anar en augment i amb un clar repunt de la pandèmia, Europa ens demana certeses, estabilitat política i seriositat en les propostes econòmiques i socials. I el Govern espanyol només pot confiar, negociar i buscar l’aprovació pressupostària en la majoria parlamentària que li ha donat suport fins ara. En aquest cas no hi ha alternativa. Ni el PP ni els residuals Ciutadans estan en disposició de fer cap pas per facilitar l’aprovació dels comptes de l’Estat. El PP només busca la inestabilitat governamental perquè creu que com abans hi hagi eleccions, menys factura els passaran les querelles internes i les recurrents decisions judicials sobre la seva estela de corrupció.

Per sort, l’àmbit europeu el tenim estabilitzat, amb un marc econòmic i financer que arriba fins al 2027 i que nodreix bona part dels pressupostos dels Estats membres i de la resta de nivells polítics i administratius. Sense els fons europeus compromesos per a cada Estat, seria molt difícil sortir de manera no traumàtica de l’actual crisi econòmica que la pandèmia i els reptes ambientals, tecnològics i socials han posat en primer pla.

Sabadell i el seu govern municipal estan fent els deures. Ara cal que els governs de la Generalitat i de l’Estat, amb les forces polítiques que els poden donar suport, no s’enroquin en propostes, pressions i estratègies de vol ras. Cal aixecar la mirada i pensar en el conjunt de la ciutadania a la qual serveixen i no en els petits interessos partidaris.

Publicitat
Comentaris
To Top