[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
Avui vaig una mica més enllà de la cultura i trec la faceta empresarial. Immersos en el mes de l’Emprenedoria a Sabadell amb més de 30 activitats per enfortir l’ecosistema emprenedor local, l’Ajuntament de Sabadell i quinze entitats participants promouen per primera vegada aquest esdeveniment adreçat a persones a punt d’iniciar un negoci o creat recentment. En aquesta primera edició del Mes de l’Emprenedoria, l’esdeveniment es presenta amb el lema Les persones emprenedores són superherois i superheroïnes. L’han clavat! I un dels poders que han de tenir aquests i aquestes superheroïnes i superherois és la capacitat de singularitat, de ser únics, ja que només sobreviuran els negocis i projectes que tinguin una recepta diferenciadora i exclusiva. Per fer-ho també cal tenir el superpoder Crowd.
Per obtenir el superpoder Crowd hi ha un document clau que crec que tota persona que vulgui emprendre un negoci, desenvolupar un projecte empresarial, i també cultural, hauria de llegir: el Manifest crowd, d’Antoni Gutiérrez-Rubí i Juan Freire amb la participació de Francis Pisani. En el document trobem les pautes, patrons i models per entendre una nova manera de relacionar-se i fer negocis en un model de societat basat en els canvis constants i on la col·laboració entres els diferents actors és bàsica.
Les empreses han d’explotar el que saben fer, però també explorar el que podrien arribar a conèixer i fer. És per això que cal ser permeables per deixar que el futur s’escoli entre les parets del present i confrontant realitats dures en una societat líquida. Segons el manifest: “les empreses han de ser viscoses per sobreviure i adaptar-se (…) La connectivitat empresarial no és unir punts, ni teixir xarxes… és establir relacions per pensar, desenvolupar i comercialitzar conjuntament”. L’empresa ha de ser una plataforma per construir un ecosistema del qual neixin les oportunitats. L’empresa crowd ha de ser capaç de transformar el coneixement col·lectiu en relacions, organització i negoci.
En un món en canvi permanent, la innovació contínua és una necessitat de supervivència i no ja una opció més per a les empreses. És per això que no ens podem permetre el luxe d’externalitzar la innovació que, malgrat que augmenta la diversitat i redueix costos, no resol les patologies de les organitzacions. La innovació necessita ecosistemes per a la col·laboració i, per tant, espais i plataformes com a escenaris per a la interacció. És per això que ens cal una transformació global: espais (coworking), metodologies (design thinking), innovació (crowdcreating) i finançament (crowdfunfing). Els vivers d’empreses (segle XX) han mort i han nascut els espais d’innovació col·lectiva (segle XXI). Tota innovació és col·lectiva i neix d’un escenari per a la interacció. Persones motivades, espais dinàmics i oberts, i interacció entre membres promouen la innovació distribuïda. El superpoder Crowd imposa la cultura de l’ús que substitueix la cultura de la possessió. La RSE és el passat, negoci i implicació social són ja dues parts inseparables d’una mateixa estratègia. El superpoder Crowd a les empreses transforma la competitivitat en competència i la rivalitat en cooperació.
La tecnologia, les institucions i els nostres valors es transformen, són motors interrelacionats del canvi, es transformen entre si i creen un espai global de fusió i comunicació. El millor de tot és que en aquesta nova realitat som lliures i tenim la llibertat d’escollir, les regles del joc canvien i estan formant un nou món. Només amb el superpoder Crowd podrem sobreviure.
