“El museu aeronàutic és part de la nostra història. L’aviació ha estat un motor de progrés i d’obertura de Catalunya al món”, explica Domingo Jaumandreu, director del Museu Aeronàutic de Catalunya.
Pilots, enginyers aeronàutics, controladors aeris, spotters, aficionats a l’aviació i curiosos tenen l’Aeroport de Sabadell guardat al radar com un must per veure la història de l’aviació als hangars de la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya (FPAC), establerta a la ciutat des de fa 23 anys, i encarregada de la gestió del museu: “És un orgull que la nostra ciutat llueixi un museu únic a Catalunya”, afirma el controlador aeri sabadellenc Sergi Bertolín, i afegeix que “contextualitza la cultura aeronàutica del nostre país i, sobretot, consolida la importància que té i seguirà tenint l’aviació a casa nostra: per les oportunitats que genera i la màgia d’aquest món”.
Fins a una seixantena d’aeronaus clàssiques –el patrimoni de la Fundació és d’un centenar–, que conformen la flota de vol, restauració i exposició, llueixen a l’aeròdrom de Sabadell “amb una doble finalitat: pedagògica, per ajudar els més petits a entendre perquè volen les aeronaus; i històrica, per veure l’evolució amb elements emblemàtics lligats, per exemple, a fets dramàtics com la Guerra Civil”, assegura Jaumandreu.
Amb una inversió de 600.000 euros –l’hangar principal va tenir un cost aproximat de 375.000 euros– el museu va obrir les seves portes poc abans de l’esclat de la pandèmia, coincidint amb la Festa Major de la ciutat del setembre del 2019, i milers de sabadellencs han gaudit dels diversos PAC oberts i recentment de l’exposició Aprenent a volar 1910-2022, on es poden observar el caça F-4 Phantom, l’F-105 Starfighter o l’Aermacchi MB-308 Macchi, entre d’altres.
Però més enllà de la difusió de la cultura aeronàutica mitjançant exposicions, conferències, i exhibicions mensuals, estàtiques i en vol no acrobàtic, una de les altres tasques que desenvolupa la FPAC a Sabadell és el vessant formatiu, en què anualment es formen prop d’una desena d’alumnes del grau en Gestió aeronàutica de la UAB, d’Enginyeria i en Tècnic de manteniment d’aeronàutica (TMA): “Tenim diversos perfils d’estudiants que els serveix per al projecte de final de carrera i a nosaltres no per abaratir el manteniment d’avions sinó en clau de futur per tenir més voluntaris”, explica el president de la FPAC i vicepresident de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, Daniel Ventura.
“Som transmissors de la història”
El cost anual de tenir la documentació en regla perquè un avió clàssic pugui volar és de 1.500 euros, el principal mal de cap de la Fundació per tenir en condicions de volar les diverses aeronaus: “Tot això és sense comptar la mà d’obra. Al final, ja no és una qüestió de seguretat, que en el món de l’aviació és intrínseca, sinó la responsabilitat addicional com a pilots d’evitar fer una mala toma per evitar trencar peces, amb un elevat cost de reparació”, lamenta Ventura.
Tot i els esforços econòmics que s’han de fer periòdicament –el gran repte és tenir les aeronaus en un bon estat de manteniment–, hi ha diverses peces de gran valor històric, com l’HA-220 Super Saeta, pilotat pel soci benefactor de la FPAC, Josep Maria Armengol: “Nosaltres som transmissors de la història i l’objectiu que tenim és preservar-la, cuidant les aeronaus”, assegura. Sens dubte, una de les peces més admirades pels experts del sector aeronàutic: “És molt difícil tenir un reactor tan antic en condicions de volar”, assegura el pilot format a Sabadell Joan C., de Trànsit Aeri de Catalunya, i hi afegeix “la importància històrica de diversos models com el Polikarpov I 153 Chayka, molt semblant als que la República va fabricar a Catalunya durant la Guerra Civil”, detalla.
