[Josep Mercadé, periodista]
No creieu que el dia de la Constitució l’associem més a un pont que a una commemoració dels fonaments d’un règim polític? Per a uns, malgrat les imperfeccions de l’anomenada carta magna, segueix sent un instrument vàlid de concòrdia i cohesió entre els espanyols. Per a uns altres, el 6 de desembre (6-D) no hi ha res a celebrar, ja que la Constitució s’ha convertit en un instrument partidista que permet legitimar moltes injustícies i passar per alt presumptes conductes com les del rei emèrit que podrien posar a la picota els mateixos fonaments constitucionals.
Certament, són posicions bastant irreconciliables que, en mans de les formacions polítiques majoritàries, no fan més que allargar en el temps una transformació necessària que té molt a veure amb els canvis de valors que es van produint a la nostra societat. L’envelliment de la Constitució és prou evident, però els partits que són decisius per modificar-la mantenen un estrany pacte per deixar-la com està.
En segons quin àmbit, parlar de l’actual Constitució no queda gaire progressista. Fins i tot el tractament que se li dona des dels mitjans de comunicació reflecteix perfectament aquesta discrepància entre els favorables i els crítics envers un text que va ser aprovat fa 43 anys. Per tant, a molta gent jove segur que els sona més a música celestial que no pas als fonaments d’un estat democràtic. Per edat em va tocar viure precisament el procés de gestació d’aquesta Constitució i, és clar, també la transició política. Una etapa en què el debat sobre la ruptura es va tancar el dia en què es va posar a votació el text que cada 6 de desembre es commemora. Aquell consens de les forces polítiques que van redactar la Constitució no va aconseguir cicatritzar unes ferides que, en alguns casos, encara supuren.
Per tant, en aquest canvi de valors de la nostra societat no hem de carregar les tintes contra els més joves i les seves conductes. Probablement, els més grans en som també responsables pel fet de no haver sabut o pogut, en el seu moment, resoldre aspectes que a la llarga han resultat endèmics i que, dècades després, recollim. Massa vegades deixem les coses mal resoltes i curiosament tornem a ensopegar amb la mateixa pedra. Precisament ho veiem aquests dies amb la pandèmia i els comportaments que se’n deriven. Direu que no té res a veure amb la Constitució, és cert. Però sí que ho té amb aquests canvis de valors de la nostra societat que tant estan marcant les nostres vides.
