L’Akademio Esperantista, la primera entitat esperantista sabadellenca, es va crear el dia 1 de juliol del 1906. Aquell dia, en una reunió general al saló d’actes del col·legi de les Escoles Pies, es va constituir com a societat i es va designar la comissió organitzadora encarregada de redactar el reglament que l’havia de regir.
Com a presidents honoraris varen ser nomenats el Dr. L. Zamenhof i el pare escolapi Marc Lliró. El primer president fou Feliu Sotorra i Massó. Un dels vocals era un jove Pere Pascual i Salichs, que esdevindria batlle de la ciutat dotze anys després.
A inicis del 1907, l’entitat va haver de canviar de nom. Atenent les observacions de l’inventor de la llengua, el Dr. L. Zamenhof, ja que Akademio Esperantista podria donar lloc a confondre aquesta societat amb la Comissió Internacional encarregada de resoldre els dubtes i casos que respecte a la puresa i conservació de l’esperanto. Des llavors, el nom de l’entitat va ser Aplech Esperanta Grupo. Agraint aquest canvi, el mateix inventor de l’esperanto va enviar una carta autògrafa: “Havent canviat el nom d’Akademio, amb plaer y donant-vos gracies accepto el títol de President Honorari. A tots els socis del vostre Grupo envia coral saludo vostre Ludovico Zamenhof”.
La segona entitat esperantista va ser l’Esperanta Semo. Pere Roca i Garriga, en el seu treball Aportació sabadellenca al moviment esperantista, va escriure: “El naixement del grup Esperanta Semo es deu també, encara que indirectament, al pare escolapi Marc Lliró. Els que se sentien separats d’ell, tal volta per ideologia, tot i que sentien la idealitat del moviment esperantista que ell havia fet conèixer i sentir com a primer apòstol a Sabadell, volgueren també aprendre la nova llengua i fer labor proselitista. Per encàrrec d’en Domènec Sardà i Simó, que era el corifeu del sector al·ludit, alguns dels que frisaven per esdevenir coneixedors i pràctics de la llengua nova, sol·licitaren del Pare Lliró lliçons d’iniciació a l’esperanto. Així és com neix aquest grup que arribà a ésser molt considerable i integrat principalment per membres del Centre Català”.
Dos grups esperantistes més van aparèixer després. Un fou la Secció Esperantista de l’Acadèmia Catòlica. A la memòria d’aquesta entitat, corresponent a l’any 1909, hi consta: “Així mateix, aquesta Junta Directiva es complau en manifestar a l’esbart decidit de socis que amb sa constància i aplicació han fundat la Secció d’esperanto per a que tots aquells que cobrin predilecció pera lo meravellós invent del Doctor Zamenhof tinguin totes les facilitats possibles pera aprendre la llengua universal que ben prompte serà la de totes les persones cultes de tot lo món”.
Pere Roca i Garriga també ens diu que aquest grup va començar amb el nom d’Esperanta Fako (Secció Esperantista), i que posteriorment va adoptar el nom de Katolica Stelo.
L’altra secció que va prendre vida en aquests temps fou la Secció d’esperanto del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria, que ja en el curs d’ensenyança corresponent a 1907-1908, primer curs que dona aquesta entitat, s’hi inclogueren classes d’esperanto, donades per Domènec Sardà.
Aquests dos darrers grups, la Katolica Stelo i la Secció d’esperanto del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Sabadell, no tingueren, però, la intensa activitat de les altres dues entitats, l’Aplech Esperanta Grupo i l’Esperanta Semo. L’historiador Joan Alsina i Giralt explicava la iniciativa per part dels grups esperantistes de donar el nom de l’inventor de l’esperanto a un carrer de Sabadell.
La sol·licitud fou dirigida a l’Ajuntament, el 12 de marc del 1912, per una comissió formada per les quatre entitats esperantistes. La idea inicial era de donar-li el nom d’esperanto. La petició fou segellada per les quatre entitats i signada per Josep Clerch i Daunis, per l’Aplech Esperanta Grupo; Anicet Altés, per Katolica Stelo; P. Oriach i Sola, per la Secció Esperantista del Centre de Dependents, i per J. Camps i Gubern, per Esperanta Semo.
En la sessió de l’Ajuntament del 17 de maig d’aquell any s’aprovaren les conclusions de la Comissió de Governació. A la ronda del Nord li seria donat el nom de ronda del Doctor Zamenhof. Amb data del 14 de juny, l’Ajuntament va adreçar una carta al Doctor Zamenhof notificant-li la decisió presa. El 29 del mateix mes respongué amb una atenta carta: “Molt estimats senyors: Rebuda la vostra carta del 14-VI en que em participeu l’acord de donar el nom de Ronda del Dr. Zamenhof a la fins ara Ronda del Nord. Vull que accepteu el més cordial agraïment per tant gran honor que em feu i per la gran satisfacció que sento per l’interès d’aquesta Corporació en pro de l’esperanto. Amb profunda estimació”.
L. Zamenhof
