Si identifiquem Vilafranca del Penedès amb el vi i la comarca de l’Empordà amb la mar salada. Si identifiquem Barcelona amb les Olimpíades i la Garrotxa amb els volcans. Amb què identifiquem el Vallès? N’hi ha que diuen amb la proximitat a la natura, ergo amb la Mola i Sant Llorenç. I n’hi ha que s’inclinen pel passat tèxtil. Ciutats de xemeneies i vapors.
Aquesta és l’aposta de la revista Vallesos d’hivern-primavera (en treuen dos números l’any), dedicada a l’ànima tèxtil de la comarca. Tal com explica el seu editor, Ramon Vilageliu, a l’article que arrenca el dossier, la comarca viu amb tèxtil en època tan primerenca com l’any 1560, quan el riu Ripoll movia les rodes del molí de Can Barba, tot alimentant una fàbrica de draps de llana propietat de Francesc Barba.
Ja en època contemporània, una data: dels 37.000 habitants que tenia Sabadell l’any 1918, 14.400 persones (incloent-hi la mà d’obra infantil) treballaven al tèxtil. D’aquí la petjada del Gremi de Fabricants de Sabadell i d’historiadors com Josep Maria Benaul i Berenguer (finat el 2020), que també es documenten al dossier.
A més a més, el filòleg sabadellenc Cesc Prat analitza l’empremta del llenguatge popular vallesà que va deixar l’arrelament de la indústria, així com la tasca de l’Associació Amics del Tèxtil, que ja ha catalogat més de tres milions de teixits sabadellencs. Així mateix, Roser Enric Gregori, conservadora del Museu d’Història de Sabadell, parla sobre el Vapor Buxeda Vell.
En tot cas, la petjada de la nostra ciutat en aquesta edició de la revista-llibre es complementa amb sengles entrevistes a l’escriptora Montse Barderi (qui qüestiona com seria la Colla de Sabadell avui dia) i la pianista Lu Rois (en stand by d’actuacions en directe, per maternitat).
Manel Larrosa vol fugir del concepte de “corona” metropolitana i critica l’AMB
Com a colofó, l’urbanista i col·laborador de Diari Manel Larrosa exposa la seva visió sobre l’ordenació territorial i urbanística que mereix el Vallès. Cal destacar la seva proposta de rebutjar la idea de corones metropolitanes (“en què Sabadell queda com a perifèria”), la defensa d’una AMB vallesana (l’actual divideix el Vallès entre municipis dins i fora) i la proposta d’un model ferroviari transversal (i no pas radial cap a Barcelona).
