Publicitat
Ciutat

Sabadell repararà les coves de Sant Oleguer, després d’un any precintades

Coves de Sant Oleguer
L'estat actual de les coves de Sant Oleguer / Lluís Franco

La recuperació del patrimoni natural del barri de Nostra Llar entra dins dels plans municipals per al 2022. Els pressupostos per a l’any vinent preveuen el reforç i l’estabilització de les coves de Sant Oleguer –i els seus entorns– amb una dotació econòmica de 51.000 euros. Una petjada històrica del Sabadell de mitjans de segle XX que està precintada des de febrer del 2020 perquè les pluges del temporal Glòria les van fer inaccessibles.

Aquesta partida prevista als comptes és ben rebuda pel veïnat, que demana que sigui una actuació integral: “Són part de la nostra història i cal cuidar-les”, diu Paco García, des de l’Associació de veïns Nostra Llar-Sant Oleguer.

Actuar dins i fora

El projecte tècnic preveu assegurar l’estabilitat de les coves i també dels talussos on se situen, de manera integrada amb l’entorn. Si bé els revestiments de les coves es feien amb calç, es recuperarà aquesta imatge fent servir formigó blanc. El projecte tècnic s’ha elaborat a partir d’un estudi geotècnic que va encarregar l’Ajuntament el juliol d’aquest mateix any.

L’empresa encarregada de l’estudi proposava garantir l’estabilitat dels talussos, prendre mesures per evitar l’erosió futura i un tractament d’acabat dels talussos i coves per reproduir la seva imatge històrica. I l’actuació es durà a terme a les cinc coves que encara es conserven. Dues es troben sota el carrer d’Alcoi i les tres restants, a l’altura de la Masia de Sant Oleguer.

El veïnat ho celebra, però demana que l’actuació sigui la definitiva. “No ens val un pegat, volem una rehabilitació integral”, destaca García. Si bé encara no es pot posar data a les obres, el termini d’execució dels treballs és de tres mesos.

Coves amb història

Un dels reptes principals de la ciutat entre el 1940 i el 1950 era donar resposta al dèficit habitacional per atendre els nous corrents migratoris que s’instal·laven a Sabadell. Mentre es construïen els seus habitatges, la solució per a moltes persones va ser viure en coves que es construïen a la llera del riu. “A algunes zones d’Andalusia era habitual viure en coves [Guadix, per exemple], però el terreny i les condicions eren molt diferents a Sabadell. I eren perilloses”, explica la doctora en història Angelina Puig, que ha estudiat el fenomen de la immigració a Sabadell. Així, a partir del 1944, s’excaven manualment les primeres coves aprofitant els talussos del marge esquerre del Ripoll.

L’exregidor Simón Saura, que als anys cinquanta formava part de l’organització de la vida a les coves i va ser president dels equips de futbol, recorda dues realitats molt allunyades. D’una banda, l’esperit d’ajuda i comunitat que hi havia a les coves i, d’altra, la pobresa més absoluta dels qui residien a aquests habitacles. “Els nens es banyaven al riu, anaven descalços i mal vestits. Però s’ho passaven d’allò més bé”, recorda. Saura explica que era un poble “abandonat” de Sabadell: “No estava ben vist viure a les coves”.

Les coves de Sant Oleguer durant els anys 50 / ARXIU HISTÒRIC DE SABADELL

M. L. recorda amb tendresa la seva història. Va viure durant set anys a aquests habitacles i recorda que el preu de la cova rondava les 2.500 pessetes (385 euros actuals, tenint en compte la inflació acumulada), i era “un lloc humil on es vivia en comunitat”. Les coves que es conserven a la zona de Sant Oleguer tenen una superfície d’entre 6 i 15 metres quadrats. Estaven formades per dues cambres i les parets estaven recobertes amb calç, generalment.

Van estar poblades fins al 1958, quan l’alcaldia de Marcet va prohibir construir aquests habitatges i va clausurar les últimes coves que quedaven, després d’uns accidents amb víctimes mortals. Aleshores, l’esperit que es vivia a les coves es va dissipar. Uns van marxar a viure a les cases de Fàtima (Campoamor). D’altres, a Torre-romeu o Ca n’Oriac, majoritàriament.

Publicitat
Comentaris
To Top