Ell és el Tío Manuel. En comptades ocasions s’hi refereixen com a Manuel Heredia, potser pel seu tarannà proper. Enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2021 per la seva feina per promocionar el poble gitano i lluitar per la igualtat. El sabadellenc va fundar i presideix l’Associació del Poble Gitano de Sabadell des de la seva creació, el 1983.
Rebre una Creu de Sant Jordi és un reconeixement del que no tothom pot presumir.
Em va fer molta il·lusió. Però és una realitat que s’ha de perpetuar. Hem d’estar a les cadires del Parlament. Hem de ser advocats, metges. El reconeixement està molt bé, però espero que serveixi per obrir la porta al poble gitano.
Què ha canviat a Sabadell –i què no— des del 1983, quan va fundar l’associació?
Uf [somriu], moltíssim, hem fet passos agegantats com a societat. Però encara queda camí a recórrer. El 1983 les injustícies contra el poble gitano eren el nostre pa de cada dia, molt recurrents i greus. Després de la dictadura, vam veure l’oportunitat de reivindicar-nos com a persones, que és el que som. Fa 40 anys hi havia molt més racisme, xenofòbia i estigmes envers el poble gitano fins i tot de forma institucional. Aleshores, la discriminació provenia directament dels mateixos policies. A dia d’avui, des de l’associació tenim un diàleg fluid amb Mossos d’Esquadra i Policia Municipal i abordem els problemes que puguin anar sorgint.
Quin deute té Sabadell, a hores d’ara, amb el poble gitano?
Fomentar el respecte a la nostra ciutat. No pot ser que vagi una gitana a comprar roba i l’abordin, la persegueixin per la botiga, truquin a la policia i l’identifiquin després de pagar. No pot ser que els joves no puguin entrar a la discoteca. O que tinguem problemes per llogar un habitatge. O que ens descartin un currículum per la nostra identitat. També la policia ha de ser més conscient. Hi ha paraules que fan mal. Som de carn i ossos. Mereixem respecte.
Manuel Heredia / VICTÒRIA ROVIRA
L’educació superior i l’escolarització sempre ha estat la vostra principal lluita dins de la comunitat. Quina és la fotografia actual?
Sabadell és una ciutat pionera en formació d’alumnes gitanos. També en estudis superiors. L’absentisme ja està pràcticament erradicat, fa anys era més habitual. Nosaltres hi incidim molt. Convencem als pares que els seus fills no deixaran de ser gitanos per anar a l’escola. De fet, seran molt més gitanos que si són uns analfabets. I, amb estudis, tindran les eines per defensar el poble gitano.
Teniu xifres?
A Sabadell, una vintena de gitanos ja tenen la seva carrera. I estudiant, a dia d’avui, molts més estan seguint els seus passos. Això, fa anys, era impensable. I és una realitat que va en augment. Els gitanos han de sortir immediatament dels serveis socials. Cal que facin una formació acadèmica, que trobin una feina qualificada… S’ha acabat això de viure de la caritat.
Formar el poble gitano és un repte personal?
Estem formant el nostre poble perquè se senti més còmode en els diàlegs de la responsabilitat amb els responsables polítics. Així, amb persones formades, es determinarà el futur dels gitanos.
Ara que parla de polítics. Cada cop és més habitual veure persones gitanes a les administracions públiques.
Era necessari. Ningú pot fer polítiques per a la comunitat gitana millor que un gitano. Som una part molt important de la societat, a Sabadell pràcticament representem un 5%. I hem d’estar degudament representats. De fet, el nostre objectiu és que al Parlament de Catalunya hi hagi tres diputats gitanos, un de cada partit diferent, si cal. Però que representin els nostres drets. Si no vas al cinema, no veus la pel·lícula, te la poden explicar, però tu no l’has vista. Nosaltres volem estar a la sala, que no ens fiquin més gols. S’ha demostrat que, quan els gitanos prenem part de les decisions que ens afecten, les coses surten bé.
El carrer d’en Font recuperarà el nom popular i es dirà el carrer dels Gitanos, a proposta d’ERC, que té una regidora gitana. És una fita assolida per la comunitat?
Ho és. I nosaltres hi serem allà per inaugurar-lo, un altre cop.
