Publicitat
Ciutat

Manuel Bustos, exalcalde de Sabadell: “Qui tenia l’objectiu polític d’acabar amb mi ho ha aconseguit”

Manuel Bustos (1961) entrarà a la presó en el termini d’un mes. L’Audiència de Barcelona ha exigit el compliment de la pena –tres anys de reclusió– per haver retirat multes als seus familiars. L’exalcalde de Sabadell acumula tres sentències vinculades amb casos de corrupció, però fins ara havia eludit l’ingrés penitenciari. Una dècada després de l’esclat del Cas Mercuri, encara té causes pendents, com les suposades irregularitats en la concessió del contracte de neteja i escombraries a Smatsa. Per primer cop després d’anys de silenci, Bustos ha accedit a parlar amb el Diari de Sabadell.

Haurà d’entrar a presó, després que s’hagi desestimat el seu recurs, per la retirada de multes a familiars, després d’haver-ho evitat en dues ocasions. Intuïa aquest desenllaç?

No m’ho esperava, ni jo ni ningú, i ho trobo injust. Darrere d’aquesta situació hi ha persones que han acabat la seva vida professional, hi ha famílies tristes. La meva en primer terme. Estic pagant una factura més que desproporcionada. La ciutat que em va fer alcalde durant tants anys ha de saber que soc innocent, que no soc un corrupte. La condició de polític ha de ser immaculada, però també ens podem equivocar… Aniré tres anys a la presó per dues multes de trànsit, i res més. Reconec que va ser un error fer trucades per les multes, però això ha de comportar una sentència així? Perquè si fem memòria, tot això comença amb un titular: ‘L’Ajuntament de Sabadell cobra comissions per obra adjudicada a Sabadell’. 30.000 euros per obra per corrupció urbanística, segons dèien. I d’això no han trobat res contra mi.

Li han donat el termini d’un mes per ingressar a un centre penitenciari. L’ha contactat algú després de la decisió de l’Audiència?

Estem destrossats. M’han reconfortat les trucades, les visites i els missatges que he rebut, perquè no et sents sol. M’han contactat responsables polítics que t’expressen el seu suport. No diré els seus noms, però alguns són d’alt nivell. Qui tenia l’objectiu polític d’acabar amb Manuel Bustos, miri: ho ha aconseguit. N’hi ha hagut prou amb dues multes i un càrrec de confiança.

Per tenir context. A què es dedica Manuel Bustos? Fa uns anys havia explicat que mantenia la plaça de funcionari, però estava de baixa.

La gent es pensa que som rics, però hem de pagar la hipoteca cada mes i el banc no perdona. Mantinc la meva feina, però la meva vida és molt diferent. No surto gaire per evitar rebre alguna paraula fora de to. En tots aquests anys, he tingut recaigudes fortes. Quina persona que cregui que no ha fet res per rebre unes penes així podria suportar aquesta situació? Si tiro endavant és perquè tinc fills, germans, una dona, una mare. Ah! Per cert, encara que molts em demanin de tornar a l’alcaldia, no hi tornaré. Vull estar amb la família, treballar, arribar a final de mes, i ser feliç.

La resolució dona la raó a l’acusació popular, la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció. Avui han celebrat que se’l condemni en un comunicat.

Suposo que passaran un Nadal encantats. Ells sabran i allà la seva consciència… de fet, no puc dir això, perquè no en tenen, de consciència. El seu comportament indica que no són bones persones. Miri, jo no soc independentista, però quan van empresonar els líders del Procés, vaig posar una senyera al balcó. També vaig firmar en un recull de signatures per l’amnistia. Una cosa són els posicionaments polítics, i una altra la sensibilitat humana.

Al·legava càrregues econòmiques familiars per no entrar a la presó, i també motius de salut, però no els va explicitar. Per què? Què té?

La meva salut és confidencial. Queda entre els meus advocats, els meus metges i el tribunal.

El seu nom i l’anomenat ‘bustisme’ encara apareixen en la política municipal en referència al PSC.

Mostra la mediocritat i debilitat de les altres opcions polítiques. És bastant complicat d’entendre que després d’haver governat la ciutat mantinguin aquest odi personal i que el seu discurs es limiti a Bustos i als hereus de Bustos. Això indica que el problema no soc jo i que necessiten una excusa. En el mandat passat, van fer una rotonda i un carril bici, i després van tornar els socialistes. Van estar quatre anys governant pendents de Bustos i no gestionant la ciutat. Només parlen en negatiu i espero que els ciutadans ho tornin a castigar a les urnes, com en el 2019.

A quins partits fa referència?

No parlo de partits, sinó de persones. De la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció. Raül García Barroso i l’Isidre Soler representen l’odi i l’oportunisme, i quan ha tocat votar, la ciutadania els ha donat l’esquena. Com aquesta oposició, també vaig patir molt el no formar part de la burgesia sabadellenca, de l’establishment. No soc un alternatiu o un ocupa, i mai es va tolerar el fet que el fill d’un paleta i d’una dona que neteja una escola, que no havia anat a la universitat, pogués ser alcalde d’aquesta ciutat. Ells [l’Entesa per Sabadell, avui integrada a la Crida] van passar de 10 regidors (1999) a dos (2003), mentre a mi em votaven persones de tots els barris i de totes les classes socials.

Ha intentat desestimar proves com les escoltes telefòniques dels Mossos, claus en la majoria de les peces del Cas Mercuri. Quins motius té?

Són totalment il·legals. A mi presumptament m’escoltaven els Mossos abans que tinguessin l’autorització del jutge. Abans de tenir l’autorització! Un tal Salleras, que portava la investigació dels Mossos, ho va intentar dues vegades abans de rebre el permís. Em van estar escoltant durant vuit mesos, cosa que avui amb la nova llei no es podria fer, i després van construir un relat delictiu. Qui aguanta tant de temps d’escoltes? Ni els de Sabadell Lliure de Corrupció.

Sempre ha insinuat que hi ha una motivació al darrere. En què es basa?

Tot va ser una operació política policial per acabar amb Manuel Bustos. Havien de tenir un socialista destacable per posar-lo al costat d’altres personatges vinculats a la corrupció, i em van escollir a mi perquè estava de president de la Federació de Municipis de Catalunya, era vicepresident de l’associació de municipis d’Espanya, membre del Comitè Federal del PSOE, home de confiança de Pepe Blanco, de Rubalcaba i de Zapatero… Era una persona a batre.

Però les gravacions comencen en l’època Saura (ICV) al capdavant dels Mossos. ICV governava amb el PSC en el govern Tripartit.

En Saura no en sabia res. Jo era conscient que m’escoltaven i li vaig comentar al president Montilla, però a mi m’era igual perquè no era conscient que estava cometent un delicte! Ara, si escolten les teves trucades durant pràcticament un any, a tothom li trobaran alguna cosa que pot ser interpretada com a possible delicte. I si després el fiscal ho construeix bé… doncs ja ho tens: el Cas Mercuri.

Està dient que era una forma de funcionar de Sabadell, o de les administracions en general?

Tothom a qui se l’escolti durant tant de temps, tindrà una frase fora de context que pot portar un problema. No hi ha ningú que ho aguanti.

No sap d’on venia l’ordre?

Sé qui, on i quan es va decidir anar al meu darrere. Sé que un comandament policial, entre els quals el Salleras, es va reunir en una ciutat propera a Sabadell per parlar-ne.

Si sabia que l’escoltaven, per què mantenia aquelles conductes?

No considerava que fos un delicte mereixedor d’una pena de presó. Avui encara penso que no és un delicte haver trucat a la Policia Municipal per ajudar al meu fill, que patia una malaltia, amb la multa. Com a alcalde, havia trucat molta gent per ajudar-los. Per això guanyava les eleccions.

De totes aquestes formes se’n diu estil Bustos.

Sí! És que estic orgullós de l’estil Bustos, perquè és estar al costat de la gent.

I si no acceptava res, com s’explica que Smatsa presumptament pagués el sopar de campanya del PSC del 2011?

És mentida. Smatsa no va pagar res. Res. Els Mossos d’Esquadra saben que va ser un sopar del Consell Comarcal, i no el d’aquí, però ho amaguen i minimitzen. En el meu sopar, la gent va entrar pagant. Es van recollir uns 20.000 euros, i una part se li va donar al cuiner en efectiu.

Quin objectiu tenien els dos viatges de l’Ajuntament al Marroc? Per què els sufraga Smatsa?

Smatsa treballa a Sabadell des de l’època de Franco i després, en l’època de l’Antoni Farrés, va guanyar tres concursos. En el meu cas va ser un, sense cap alegació, recurs i a més el va valorar un comitè tècnic. Hi ha hagut milers de viatges, comitès, congressos per part dels grans ajuntaments! De què em parlen? Les empreses tenen interès que els tècnics i els polítics vegin nous productes a les fires i fan viatges com a sponsors. Quan hi havia la sequera, Agbar pagava desplaçaments per ensenyar els alcaldes els seus efectes, per exemple. Demagògia pura.

Les reunions amb els directius de l’empresa en el moment de renovar el contracte d’escombraries i neteja com s’expliquen?

No tinc res a veure. Tot el que tenen és una trucada a un tècnic i una trobada a Madrid amb Gervasio Rodríguez, de Vendex [matriu d’Smatsa], quan el resultat del concurs ja era públic.

El PSC va forçar la seva dimissió en el seu dia. Com és la relació amb el partit des d’aleshores?

No és cert. El PSC no va demanar la meva dimissió. L’únic que ha fet en l’àmbit català és preocupar-se per mi. Amb els de Sabadell no ens parlem des de l’endemà de la meva dimissió. Per això, crec que les acusacions a l’actual alcaldessa són bajanades, perquè no hi tinc cap relació ni directa ni indirecta. És més, un cop que la vaig veure pel carrer vaig canviar de vorera per evitar que m’hagués de saludar. Quan es va morir el meu pare, em va enviar les condolences a través de terceres persones.

Ara que ingressarà a la presó, se’n penedeix del que va fer?

Com me’n podria no penedir? Em sap greu haver estat tan ingenu i haver comès aquests errors, que van posar fi a la meva vida política, social i familiar. Encara he de triar el centre penitenciari amb els meus lletrats. M’hauré de comprar una tele, perquè no puc portar la meva. M’agradaria dedicar-me a alguna cosa, perquè no podré estar 24 hores sense fer res.

Com serà recordat Manuel Bustos?

Sincerament, no ho sé. Crec que amb el pas dels temps sortirà gent de l’armari i diran el que pensen de veritat. Malgrat que la Plataforma ho vulgui amagar, tinc un extens llegat a la ciutat i n’estic molt orgullós. Ningú s’ha estimat Sabadell més que jo. S’oblidaran de Bustos, però Bustos no s’oblida de la ciutat. Malgrat tot, sento passió per Sabadell.

Fotografies: Lluís Clotet

Publicitat
Comentaris
To Top