[Per Tona Codina, publicista i consultora de comunicació]
Sopars enllestits, tothom content cap a tancar l’any… i aquesta setmana, en una conversa entre emprenedors de la ciutat torna a aparèixer un debat que ja és recurrent: realment cal una associació de dones emprenedores? I és clar, diem les dones. Cal? Diuen ells. Algú proposa a toro passat que potser podria ser una comissió o un subgrup de la Xarxa Onion per no diluir el missatge de l’emprenedoria. Ups, no.
En màrqueting quan una proposta no ha aconseguit convèncer, en el pla de campanya es posa en marxa el que en diem una acció d’”insistència” adreçada a tots aquells a qui no hem convençut. Doncs insistència al canto. El debat passa ben tard a la nit, se’m tanquen els ulls, el dia de criança i feina ha estat dur, però quan els companys -i bons amics, ja- em demanen que els argumenti perquè cal una associació de dones emprenedores, només soc capaç d’articular: “m’estic clapant, però en essència, la cosa és que les dones estem molt més handicapades que vosaltres per emprendre i, per tant, aquestes associacions, quotes i iniciatives, avui en dia són encara molt necessàries.”
Són molts els motius. No és per inèrcia, ni és perquè a Sabadell cadascú va per ell. A Barcelona, a sant Cugat, a Sant Quirze, a Mataró, hi ha un bon grapat de xarxes empresarials formades per dones i funcionen com un coet. I sí, hi ha alguns factors diferenciadors tal com alguns sospiten: l’experiència ens diu que un cop iniciat el camí de creat un negoci propi hi acaben renunciant moltes més dones que homes. Moltes vegades per un tema de culpa i autocensura. Per tant, aquestes xarxes mostren els models d’empresa liderats per dones que sí que funcionen, de manera més propera que les mixtes. Per tant, a més de fer negoci i cooperar, hi ha altres objectius essencials com trobar suport, treure’t motxilles invisibles, identificar referents de projectes consolidats, maneres de funcionar, tot això, de manera particular des de la realitat femenina.
Sense anar més lluny, fa pocs dies vaig assistir a un congrés online que em va recomanar la sòcia d’Onion i de Teixint Sabadell, la Montserrat Llobet de l’empresa Citizens Q que portava per títol “Maternitat + èxit professional”. Un projecte liderat per la Marta Nogués (@marta_nogues_bazaga). Evidentment, el vaig escoltar fent mil coses, però en vaig extreure algunes idees clau en la mateixa línia del que explicava ara i que crec que pot ajudar a fer entendre aquests motius que ens porten a crear entitats empresarials exclusivament femenines:
No et moris amb la música dins. Si tens coses per donar, si tens un propòsit per acomplir, professional, personal o un projecte que t’il·lusiona, tira’l endavant. Fes-lo créixer tal com l’has somiat i no el deixis escarransit. No és veritat que no tens temps. Deixa de sentir-te culpable de no fer-te càrrec de tot el que voldries, tal com a tothom li agradaria. O a tu mateixa. No siguis la primera d’autocensurar-te. Notícia: tens només una vida -que se sàpiga- i és teva. Per tant, pel teu bé, pel bé de tothom, l’has de viure. Les cures d’avis i de fills, tant si estàs en el moment de donar la màxima connexió que demana la maternitat primerenca, com si estàs vivint el repte de ser mare d’adolescents, tot això i tot allò i el que no he dit, el que tens dins i estàs pensant, són moltes de les excuses que ens posem les dones per no tirar endavant els nostres desigs. La vida et tracta com tu et tractes, per això, busca el teu espai i troba la manera, dona empresària. Coneix altres dones que l’han buscat i l’han trobat. Prioritza’t, per poder ser exemple.
