Si anem al diccionari, i deixem per un moment les premisses figuratives o el fantasma democratitzat de Shakespeare, la definició d’espectre diu així: “Representació de la descomposició d’una ona composta per ones simples”. Doncs bé, aquesta definició abstracta ha sigut premiada amb el primer premi de la VII Mostra d’Art Emergent de Sabadell, mitjançant la transposició que l’artista Marta Pareja ha fet dins d’un collage íntegrament de segells. L’obra presenta una seqüència en què els rostres del dictador Francisco Franco, i el del seu hereu a la prefectura de l’Estat, Joan Carles I, se superposen en dues ones complementàries traspassades pel canvi de color.
Una expressió per tal d’identificar la continuïtat d’un element que es desintegra sense deixar d’existir. “La paraula espectre fa referència a la idea de fantasma o aparició, i és que no és fútil que fou el mateix Franco el que va determinar l’estructura de l’Estat en la qual avui vivim immersos –afirma Pareja–. En definitiva, una sentència al més pur estil gatopardista (que tot canviï perquè res ho acabi fent realment), feta a través de nous materials i narratives, raó de ser de quelcom emergent.
Dos visitants davant la fotografia premiada sobre les milícies sirianes de Victòria Rovira/ V.R.
En la mateixa jornada, també va ser guardonada amb el premi Escola Grisart Victòria Rovira. La fotògrafa presentava una imatge presa a Rojava (Síria), en què apareixen tres milicianes fent exercicis d’entrenament militar. La mostra en conjunt presenta un seguit d’obres ben heterogènies que combina la fotografia i el vídeo amb la plàstica i la maqueta. “Una oportunitat única perquè dins de l’exposició contemporània més important de Sabadell puguin conviure diferents expressions”, afirma Núria Llorca, directora de la mostra.
Emergent no vol dir, necesàriament, ser jove: 30 propostes a Belles Arts
