[Per Josep Mercadé, periodista]
Gairebé tothom comptava que aquesta setmana de Nadal l’estranya alegria col·lectiva, sovint farcida de tòpics, tornaria per recuperar el que hem deixat de viure aquests vint mesos. Però, ves per on, la variant òmicron del coronavirus està sembrant una sensació de recaiguda que enterboleix les dates més familiars de l’any.
Fa setmanes que es veia venir, però l’afectació està sent més ràpida del que crèiem tots plegats. I ja ho diuen: no hi ha res pitjor que les recaigudes. Per més que es digui i es repeteixi costa d’assimilar que res tornarà a ser com abans. Per més que ens esforcem per tornar a aquella normalitat, la tossuda realitat s’imposa.
Sense entrar en les qüestions sanitàries, que cal deixar-les en mas de les persones que hi entenen, el cert és que la pandèmia ha modificat gairebé de forma irreversible les pautes de comportament de tots plegats. O això és el que sembla. Veurem si el pas dels mesos ens ho confirma.
Com més temps passa més es posa de manifest que s’està lliurant una doble batalla contra la Covid-19. Per una banda, intentar frenar la incidència amb un seguit de mesures que s’han demostrat efectives quan s’han aplicat de forma estricte com ara els confinaments. Per una altra, evitar unes seqüeles en la salut mental de les persones provocades per la incertesa de viure amb l’ai al cor per les infeccions i l’aïllament social que comporten les restriccions més estrictes.
Les vacunes han donat un respir, han demostrat la seva eficàcia i han alleugerit el temor a patir conseqüències greus de la malaltia. Però, quan la situació s’allarga i cal afegir noves dosis, l’estat d’ànim general també es veu alterat. Fa uns dies vaig assistir a una xerrada sobre salut mental que va donar un metge psiquiatre de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Durant el col·loqui posterior una de les qüestions més consultades, sobre tot per gent d’edat avançada, va ser «escolti doctor, això s’acabarà aviat?». Era l’expressió més clara i evident del desconcert que genera tant de temps escoltant i veient notícies i comentaris sobre la pandèmia.
D’aquí pocs dies, quan es produeixin les trobades de Nadal, potser restringides en alguns casos i en d’altres no tant, sorgirà el dilema de si val més evitar els contactes o, malgrat tot, gaudir de l’escalf familiar. Certament, el contacte humà és un gran antídot per millorar la salut mental. Privar-lo pot també tenir conseqüències molt negatives com ja s’ha vist. S’imposa la prudència sí, però sense deixar el contacte personal. Que tingueu bon Nadal!
