[Èlia Soriano-Costa, portaveu adjunta d’Esquerra Republicana]
El mes de desembre és —superant, fins i tot, els nostres períodes de vacances— el més curt de l’any. Entrem en una via d’anades i vingudes de dies laborables i festius. No sé si us passa als lectors, però jo tinc l’estranya sensació que cada any desitgem bon Nadal abans, i enguany el gruix de nadales han arribat, ja, el dia 22.
El mes de desembre és, també, el de les grans polítiques municipals per la transcendència que tenen sobre la nostra vida. Obligatòriament, cal tractar les ordenances fiscals (els impostos de l’Ajuntament), perquè, si no s’aproven abans del 31 de desembre, ja no es poden aplicar, i es debaten, també, els pressupostos que se’n deriven: els diners de què disposarà el consistori i en què se’ls gastarà, per tant.
A Sabadell, aquest desembre, també hem debatut aquestes dues grans polítiques: uns impostos que pujaran, tots, un 3,7% el 2022, per sobre de l’IPC previst, amb algunes minses —minsíssimes— excepcions, i “el pressupost més alt de la història”, que preveu com gastar-nos-els. El debat sobre aquestes dues polítiques s’ha dut a terme enmig d’unes circumstàncies realment excepcionals. Primera: incertesa de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’impost de la plusvàlua; segona: una llei d’estabilitat pressupostària suspesa, i tercera: incertesa econòmica i, alhora, escenari favorable a la innovació.
En aquest context excepcional, el govern municipal del PSC i Junts ha optat per aprovar dues polítiques que, des del nostre punt de vista, són, com a mínim, difícils de comprendre.
Primera. Uns impostos que pugen per a tothom i obvien, expressament, situacions socials de vulnerabilitat i la capacitat de fer servir la política fiscal com a eina de transformació. Tenim un executiu local incapaç de negociar, ja no només amb l’oposició —que, al final, mira—, sinó, tampoc, amb els agents econòmics i socials de la ciutat. És un greu error governar al marge de la societat que hauries de servir. Lideratge és, també, saber escoltar i actuar en conseqüència.
I segona política aprovada pel govern sociovergent de Sabadell. Una previsió de despesa més característica de finals dels anys 90 que no pas del 2022. El pressupost que el PSC ha presentat, amb el suport acrític de Junts, és gris, sense cap mesura que realment permeti situar Sabadell com la capital que és. Grisor metafòrica perquè no hi ha diners per a cap acció impactant més enllà del llegat del mandat del Govern de Transformació 2015-2019, que continua (parcs de les Aigües i del Nord, Oficina d’Habitatge Públic), però, també, grisor urbanística, productiva i social.
El Govern Republicà entenem que, si s’aposta per una pujada tan important dels impostos, aquests s’han de traduir, com a mínim, en inversions i polítiques radicalment transformadores. Que ens permetin fer un salt qualitatiu. Que apostin per generar ocupació de qualitat. Que transformin la ciutat urbanísticament per reduir-hi les emissions. Que creïn noves estructures verdes a tot Sabadell, amb una trama urbana que afavoreixi el comerç de proximitat i un sector productiu modern i transformador.
Si alguna cosa hem après de la nostra experiència de govern és que els ajuntaments poden transformar. Quan hi ha voluntat i lideratge, és possible fer canvis radicals en el sentit etimològic del terme: d’arrel. La transformació social només és possible si les administracions incideixen en l’aprofundiment democràtic, el benestar de tothom, la transformació verda i el feminisme efectiu.
I això és el que fem els representants d’ERC: treballar per aquest canvi radical des de totes les institucions en què som presents, aportant propostes innovadores pel bé comú, i implementant-les quan hi ostentem la màxima responsabilitat. Fent que les coses passin. Aquest és el nostre ADN: governar amb valors republicans perquè la societat avanci.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
