Els vestigis de l'art en vies d'extinció ressonen al CavaUrpí

En la mesura que anava perdent la por a la foscor n'anava creixent una altra sense permís en el seu interior. Una nova sensació l'envaïa, però com més segur n'estava de la seva consciència més lluny se sentia de poder desxifrar aquella coïssor que escrivia els seus dies. Era un impuls incessant, innombrable, del qual no es podia separar. Pensar que un dia podia aixecar-se en un matí on ja no li donaria gens d'importància, l'entristia. No concebia la vida sense l'art. El cabaret literari d'Il·lús Teatre i UiU Promotors, No siguis materialista, és una oda a aquesta idea i, per què no, també, a aquesta vocació. Una eina multiforme on el diàleg es fon amb la música i el cant amb el soliloqui més hemàtic. L'objectiu sempre és forjar amb l'espectador una relació per transformar el paradigma que regeix les nostres vides, l'acumulació de riquesa i la compravenda material com a fenomen de relació comunitària. [caption id="attachment_206724" align="alignnone" width="700"] Òscar Castellví i Jep Barceló són la resta d'integrant de la companyia dirigida per Jordí Fité/ VICTÒRIA ROVIRA[/caption] La companyia teatral ofereix una alternativa: la ponderació de l'esperit romàntic com a possibilitat de trobar algun sentit aquesta vida. Per fer-lo, la posada en escena intercala diferents fons en el discurs per tal d'elevar-nos des dels significats terrenals - la necessitat que l'escena teatral ens colpegi mitjançant la crítica social -, fins a la culminació de l'èxtasi espiritual - la lírica que ens irrita la pell mitjançant el cant -. I hi ha lloc per a tot, i en especial per a la reflexió, en aquesta més que recomanable presentació d'Il·lús Teatre. "Ets vora un llac i els clavells al vent formen ones majors que la mateixa aigua. La llum es fon i extenua la llargada de les flors i de la mateixa vall". Qui sap, potser això, que ja no existeix, és la vida.