[Per Joan Berlanga, docent i 1r tinent d’alcalde de Sabadell 2015-2019]
Finalment, les denúncies que va fer ICV el 2010 i la feina constant de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció han aconseguit que aquesta setmana l’exalcalde Bustos trepitgi la presó.
Aquesta notícia pot invitar a passar pàgina de l’etapa del cas Mercuri i deixar-ho com un accident o una anomalia que es va viure durant un període a la ciutat. Tanmateix, no és moment de tancar aquesta carpeta abans d’hora, com a mínim per dues raons.
D’una banda, perquè el procés judicial no ha finalitzat i encara ens falta saber la magnitud real de la corrupció, amb sentències rellevants, com per exemple, la relacionada amb la milionària adjudicació del servei de neteja de la ciutat a Smatsa.
D’altra banda, perquè talment com el símbol de Sabadell –la ceba–, el bustisme té diverses capes. La primera i més coneguda, la de la corrupció punible, que ha acabat enviant l’exalcalde a la presó, però hi ha altres capes, no tan conegudes, que també mereixen llum i atenció si realment volem fer net del tot i evitar el perill de reviure res similar.
Encara que faci plorar, a continuació, passo a pelar la ceba.
En una segona capa de la ceba hi trobem els corruptibles. Tal com consta al sumari del cas Mercuri, alguns van pagar comissions a canvi d’obra pública. Altres van acceptar càrrecs polítics a dit per executar les ordres del capo (i el terme capo no és una llicència literària, és el que utilitzen els implicats a les trucades intervingudes). Aquests no estan en el focus mediàtic com l’exalcalde, però són els que van fer possible la prevaricació i la corrupció.
En una tercera capa hi ha els beneficiats del bustisme. Aquests són, entre d’altres, els que van poder fer carrera política a la seva ombra, els que van poder accedir a treballar –o a ascendir– a l’Ajuntament o en concessionàries municipals o els que van rebre tractes de favor diversos, sigui per coneixença o per afinitat política.
En una quarta capa de la ceba hi ha els que interactuaven d’una manera o altra amb el govern del PSC i que eren coneixedors que moltes coses no es feien de manera correcta; però que, fos per deixadesa o per no complicar-se la vida, van mirar cap a una altra banda mentre el virus s’escampava.
Per acabar, al cor de la ceba hi trobem una ciutat que majoritàriament va permetre de manera acrítica un estil de fer política efectista i de cara a la galeria, que buscava complaure, però que, en realitat, amagava clientelisme i corrupció.
Per tot plegat, el titular de l’entrada a la presó de l’exalcalde no ens hauria de fer oblidar el que ha passat; perquè la partida judicial no ha acabat i la responsabilitat és més col·lectiva del que sembla.
La ciutat mereix poder avançar i deixar aquesta etapa enrere. Però abans caldrà pelar la ceba a consciència, assumir responsabilitats, aprendre lliçons i, sobretot, tenir present que quan mengem ceba, aquesta tendeix a repetir-se. Així doncs, no badem, perquè aquí i arreu els corruptes i els corruptibles, a la que poden, aprofiten.
