Publicitat
JOSEP ROF

Ai, els bons propòsits!

[Per Josep Rof, Enginyer industrial i expert en innovació]

Som el dia de Cap d’Any. Ens apleguem al voltant de la taula amb els 12 grans de raïm. I mentre anem menjant, sense perdre el ritme i mirant de no ennuegar-nos, fem una llista dels millors propòsits per al nou any que comença.

Que si ajudaré més la meva parella, que si em dedicaré més a la família i no sortiré tant tard de la feina, que si faré més tasques de voluntariat, que si llegiré més, que si aniré a més actes culturals, que si faré més esport i començaré a amortitzar aquell club del qual pago les quotes, però no hi vaig mai, que si…

Com cada any, tothom té bones intencions. I igual que les paraules se les emporta el vent, els bons propòsits també. I a mitjans de gener quasi ningú recorda aquells propòsits tan ferms que tenia fa només dues setmanes.

I fa menys de dos anys, quan la majoria estàvem tancats en plena pandèmia i l’economia s’ensorrava, també va haver-hi els bons propòsits. Que si hem de ser menys individualistes, que si hem de potenciar la part social, que si hem de dedicar més a sanitat, que si hem de canviar el model d’estructura empresarial i deixar de dependre tant de turisme, construcció o serveis de baix valor afegit, que si hem de potenciar la indústria, que si hem de relocalitzar i no dependre de la Xina per unes simples mascaretes, que si…

Però aquí els bons propòsits també se’ls emporta el vent. La famosa transformació es queda en això: paraules buides. I si hi havia eines com els fons europeus, a l’hora de la veritat no serviran per transformar res, ja que el pla és absolutament centralitzat i opac. Així, i com a petit exemple, unes de les grans idees de transformació és posar plaques solars als locals dels sindicats! Se segueix en la mentalitat de la construcció i mirant només la immediatesa. L’empresa privada, que hauria de ser el tractor real del canvi, només ha pogut accedir al 2% dels fons europeus assignats. Sí, només el 2%, segons dades de gener del 2022.

Com veiem, tenir bones intencions, bones idees, bones paraules, però llavors no fer-ho o no poder fer-ho realitat, no serveix de res. El més important és l’execució: i aquí és on s’acostuma a fallar.

Executar és molt difícil. Requereix temps i esforç continuat. Tant en la vida personal, com en l’empresa. Igual que un atleta d’elit que diu que vol aconseguir guanyar un campionat o rebaixar un rècord, no n’hi ha prou de dir-ho. S’ha de proposar unes metes, entrenar sistemàticament, veure com va progressant fins que, arribat el dia, pot aconseguir algun dels seus somnis.

A Catalunya tenim un Estat Central que no és que reparteixi favors, sinó que acostuma a anar sempre en contra. Per tant, quasi no impera el “¿Y qué hay de lo mío?”. Per tant, la gran majoria d’empreses i entitats s’han d’espavilar soles. I, això no obstant, aquesta perseverança i orientació a l’execució fa que es vagi progressant en aquests canvis. El famós: ”Los catalanes hacen cosas”.

Així, en el sector de la biotecnologia, Hipra, una empresa orientada a vacunes animals, ha desenvolupat una vacuna humana contra la Covid.

El sector de tecnologies de la informació ja fa un temps que va sobrepassar el de l’automoció quant a generació de llocs de treball. Ara s’està avançant en el corredor 5G, en blockchain, en metavers o en intel·ligència artificial. Aquest canvi estructural ha fet que les empreses emergents catalanes captin 1.479 milions d’inversió l’any 2021.

I si mirem a Sabadell, l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT) ha estat acreditat com a centre CERCA el passat 2021. 

No surt gaire als diaris, però aquí sí que es va produint el canvi estructural cap a un entorn de més valor afegit, on la part intel·lectual té cada vegada més importància. 

Ai, els bons propòsit… que si van acompanyats de l’execució, sí que són el futur!

Publicitat
Comentaris
To Top