[Per Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]
Encetem el nou any arrossegant un munt de problemes que ja venen de lluny. Hem passat les festes amb restriccions sanitàries i socials i amb la persistència d’una pandèmia que encara ens costarà de vèncer. Només l’encert d’una decoració i unes activitats nadalenques a la ciutat, que han estat elogiades per la majoria de sabadellencs, han donat una imatge de certa normalitat. Però si transcendim l’àmbit local, afrontem el nou any també amb moltes qüestions obertes i per resoldre.
Sense eleccions que ens afectin de manera directa (les de Castella i Lleó i d’Andalusia no haurien de marcar l’agenda de la resta d’Espanya), semblava que podríem tenir al davant un any més tranquil per tal d’afrontar la recuperació de la crisi econòmica i social que la pandèmia ens ha deixat, reprendre els àmbits de diàleg polític i institucional, donar un nou impuls a l’agenda reformista i, en definitiva, anar transitant cap a nous estadis de normalitat política. Però tot sembla indicar que res serà com ens pensàvem. Dos temes d’actualitat serveixen per il·lustrar aquest fet.
Com a qüestió més imminent, la convalidació parlamentària del decret llei de reforma laboral, que hauria de revalidar allò que amb gran dificultat han negociat i aprovat el Govern central, els sindicats majoritaris i les principals organitzacions empresarials. Per a PP i Cs semblaria difícil defensar una negativa absoluta a l’aprovació del nou marc de relacions laborals. De fet, Cs s’ha ofert tàcticament a validar-la, però el PP està instal·lat en el NO absolut a qualsevol proposta del Govern, fins al punt de boicotejar i sabotejar fins i tot els fons europeus per a la recuperació econòmica. Per al conjunt de forces polítiques que estan mantenint el Govern Sànchez des de la seva investidura és encara més complicat argumentar una negativa a la convalidació del decret llei. Pretextos explicitats com que la reforma es queda curta o que prefereixen un marc de relacions laborals autonòmic (qüestió que podria acabar incorporant-se) no semblen de prou pes per trencar un acord que ha costat molts mesos de negociacions. Sembla que es resisteixen a donar un nou triomf al Govern que ha impulsat i batallat l’acord. Seria un greu error polític tombar un pacte tripartit sobre un nou marc de relacions laborals, i que gràcies a ser acordat estaria dotat de més estabilitat temporal.
La continuïtat de la Taula de Diàleg entre els Governs català i espanyol també està a l’agenda política d’aquest inici d’any. Se’ns va dir, després de la primera reunió d’aquesta Taula, que els seus treballs continuarien de manera discreta i que només hi hauria reunions públiques quan es poguessin avançar elements propositius. Sembla que ara hi ha presses tàctiques per part del govern català i alentiments també tàctics per part del govern espanyol. La permanència de discrepàncies de fons entre els socis de govern a Catalunya i la imminència de processos electorals en altres comunitats autònomes estan influint en el calendari d’aquest diàleg. I mentrestant s’han produït actuacions de govern molt transcendents, com els canvis a la cúpula dels Mossos d’Esquadra amb un preocupant tuf d’intromissió política en la tasca que alguns membres del cos estan o estaven portant a terme.
El diàleg és imprescindible –també el diàleg entre les forces polítiques catalanes– si volem trobar una sortida negociada i no imposada en la relació entre Catalunya i Espanya. Declaracions, contradeclaracions i conferències no ajuden gaire a portar aquest diàleg a bon port. Però el diàleg no està renyit amb l’exigible bona gestió per part del Govern Aragonès, i no sembla que la manera com s’està tractant i realitzant el relleu en la direcció de la policia catalana sigui un bon exemple d’aquesta exigència. El conseller d’Interior i el mateix president de la Generalitat han d’explicar molt millor el que estan fent amb els Mossos, que potser és legítim políticament, però que no pot deixar cap ombra d’ingerència en el treball d’investigació i persecució d’activitats delictives, afectin qui afectin.
