“Imagina: al grup de WhatsApp de l’institut s’ha fet un subgrup per parlar del Paraulògic” , explica el filòleg Cesc Prat. Una bona descripció del boom que aquest passatemps digital viu aquests dies. I recentment s’acaba d’afegir el WordleCat. No serà estrany si obriu el vostre compte de Twitter i n’és ple, de persones que comparteixen imatges de la interface d’ambdues App amb els resultats que han aconseguit o amb comentaris enginyosos.
“Perquè el fet que sigui on-line el converteix en una tendència col·lectiva i la gent interactua, com ara donant-se pistes”, afegeix la periodista Maria Manyosa. Ningú es vol perdre la darrera moda. L’èxit funciona com reclam. I els jugadors se senten part d’una mateixa comunitat. I com en el cas de #TinderCat, de rebot es fomenta l’ús de la llengua. “Bé, en aquest cas no només és en català, sinó que són jocs sobre el català”, enraona David Vila i Ros, professor d’ESO i activista lingüístic.
Instagram, en castellà
Al seu parer, aquests jocs són especialment importants “perquè el terreny amb més mancances pel català, ara mateix, és el món de les App”. I posa com a exemple alguns dels seus alumnes. “Són catalanoparlants, parlen entre ells en català. Però després pengen una foto a Instagram i escriuen la descripció en castellà. I també es fan mútuament comentaris en castellà. “És surrealista!”, diu. També posa com a exemple de diglòssia l’ús que en fan de Google. “Sempre fan les consultes en castellà, per defecte. “I clar, sembla que el català no serveixi per a l’àmbit digital”.
Quantes persones del teu timeline parlen de Paraulògic darrerament?/ VICTÒRIA ROVIRA
Maria Manyosa apunta un cas similar: “HI ha moltes instagramers que parlen de maternitat. I tot i que es veu que parlen català normalment, la majoria fa els continguts en castellà”. Així que quan veu mares que ho fan en català, ho percep com un acte de resistència que l’alegra.
Eixamplar la base?
Cal demanar-nos, doncs, si aquestes eines estan eixamplant- les bases dels catalanoparlants. “Com que és un joc difícil, no crec que sumi gaires nous parlants”, creu Prat, tot i alabar l’App. Jaume Macià, professor a l’Escola Oficial d’Idiomes i consagrat editor de llibres escolars, creu que és un recurs pedagògic molt útil per a qui ja està estudiant la llengua. “A més, entra des d’un punt lúdic”.
Manyosa (de fet, tots quatre) hi coincideix: “No hi ha polèmica. És una construcció des del fet positiu. Des de la diversió”. A més a més, darrerament, diversos continguts audiovisuals en català estan tenint repercussió. Com ara l’anunci de Parlem. “Tot i la intencionalitat comercial, és un toc d’atenció. I ho transmet d’una manera guai”.
