Vapor, gas, electricitat i combustibles fòssils, quatre fonts d’energia que durant diverses desenes d’anys, des del 1887 i fins a la dècada dels setanta alimentava Cal Borni Duch. Una fàbrica construïda per tres socis –Llàcer, Duch i Ferrer– amb quatre quadres, un pati central, on s’ubica la xemeneia i el consegüent sector energètic. “L’arqueologia industrial ens permet contrastar la llicència d’obres del projecte inicial amb el que realment s’hi va acabar fent”, exposa l’arqueòleg sabadellenc Jordi Roig, d’Arrago SL, l’empresa encarregada de les excavacions arqueològiques al vapor de Cal Borni Duch.
Espai on hi havia ubicat el sector energètic, a tocar de la xemeneia, de finals del segle XVIII, amb la caldera carboneres i la màquina de vapor / VICTÒRIA ROVIRA
Unes comprovacions que han servit per constatar, per exemple, que en el projecte inicial es van dissenyar dues calderes –finalment, només se’n va construir una– i el fumeral –conducte per evacuar el vapor de la caldera a la xemeneia– es va acabar ubicant a la part frontal, o el tipus de màquina de vapor instal·lada. “Això demostra que fins que no s’excava no se sap exactament què hi havia al seu moment. Ara les coses han canviat i de qualsevol modificació del projecte inicial n’ha de quedar constància”, detalla Roig. El motiu? En aquest cas, no hi ha una veritat absoluta, però un dels motius que pren més força és l’econòmic.
Tal com explica el tècnic del Museu d’Història de Sabadell Genís Ribé, aquest vapor va ser construït per ser llogat, primer –de la que es té constància– a Menna Claramunt, una empresa metal·lúrgica (foto) dedicada al tractament de la fusta, i molt coneguda a la ciutat, durant el primer període del segle XX.
Aleshores ja es produeix el primer canvi energètic i “s’instal·len gasòmetres i forns de gas”, explica Roig, moment en el qual l’energia a través de la màquina de vapor dona pas a una nova era.
Cantonada dels carrers Brutau amb Fra Lluís de León. Sabadell, dècada del 1910 / AHS
L’any 1908 arriba l’empresa Harmel Germans, d’origen francès, que s’hi instal·la fins als anys seixanta: “A finals del segle XIX hi va haver una política d’aranzels que no permetia importar fil. Els països veïns venien aquí a produir-lo i d’aquesta manera els sortia més econòmic”, precisa Ribé.
Un fet que va permetre sobreviure a les indústries fins a la crisi industrial dels setanta, quan moltes indústries es van veure abocades a aturar la seva activitat, entre elles, la de Cal Borni Duch, que anys abans i sota la direcció dels Harmel havia decidit fer unes remodelacions coincidint amb els anys de bonança –dècada dels cinquanta i seixanta–.
Paral·lelament, l’evolució energètica seguia els seus passos, i amb l’electricitat es donava pas a la seva combinació amb els combustibles fòssils fins al seu final: “En pocs anys s’experimenten grans canvis i sobre aquest terreny es poden veure les traces de les diverses fonts d’energia que es van utilitzar durant moltes dècades d’activitat”, explica Jordi Roig.
Fase tres i urbanització
Un cop finalitzada la segona fase, en què s’han excavat uns 800 m2 i que ha durat unes sis setmanes, s’haurà d’iniciar la tercera i definitiva fase d’excavació arqueològica abans de la urbanització final. “De material arqueològic no n’acostuma a sortir gaire, però sí que ens serveix per documentar estructures construïdes”, explica Roig, mentre que Ribé afegeix que “gràcies a aquestes actuacions, es pot adquirir un gran coneixement científic i arqueològic d’aquestes ciutats-fàbriques dels vapors i com funcionaven les dinàmiques de construcció dels nuclis, sobretot, dels sectors energètics”, detalla.
En la mateixa línia reconeix que “la normativa actual ens permet estudiar com cal aquests conjunts i preservar la memòria”.
Ara, un cop elaborat l’informe final dels treballs arqueològics d’aquesta segona fase, caldrà veure com i de quina manera, entre l’empresa propietària dels terrenys, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament, es pot deixar un testimoni visible del passat de Cal Borni Duch.
