La literaturaimaginada en escenaris d’extraradi (que també s’ha conegut com narratives perifèriques) incorpora ara dos noves novel·les al mapa vallesà.
Com si de la línia R-4 de la Renfe es tractés, els novel·listes Hernán Migoya des de Barberà del Vallès i Valentín Roma des de Ripollet acaben de publicar les seves darreres respectives obres: Y si quieren saber de nuestro pasado y El capitalista simbólico, respectivament. Ambdós es van criar ens barris obrers dels anys 80, tant a Barberà com Ripollet. També tenen un altre punt en comú: Van marxar a viure fora dels seus pobles natals. Roma a Badalona. I Migoya a Perú.
Tanmateix, Migoya va tornar del Perú per a cuidar als seus pares: ella amb càncer i ell amb alzheimer. I aquest és el material amb el que arma la seva novel·la, amb aire autobiogràfic (com ja passava a la seva darrera novel·la Baricentro, lloança d’aquella adolescència al centre comercial barberenc).
No obstant això, Y si quieren saber de nuestro pasado no esdevé un drama lacrimogen, sinó que parla tal com raja i fins i tot inclou passatges hilarants. L’autor ho deixa clar la contraportada: “Aquest llibre conté una història d’amor veritable. La de Tina i Marce, parella d’emigrants lleonesos que es van instal·lar en un barri obrer de la ciutat dormitori de Barberà del Vallès. És també una història molt dura: la crònica d’un any sencer viscut per una parella de septuagenaris que lluiten per no naufragar en la malaltia i el dolor. Marce pateix alzheimer i tres tipus de demències senils. Tina suporta un mieloma múltiple. Ella és la sustentació fonamental de la casa: a més de bregar amb el seu càncer, s’encarrega sola de cuidar del seu marit, aïllats enmig d’una pandèmia mortal. No he conegut una història d’amor més extraordinària i real que aquesta. Ho sé perquè soc el seu fill”.
Valentín Roma
Per part de Valentín Roma (1970) tanca amb El capitalista simbólico la triologia que va arrencar amb El enfermero de Lenin (2017) i Retrato del futbolista adolescente (2019).
“Els bons amics que la van llegir diuen que és el meu millor llibre. Ho interpreto com un ‘no et vam dir la veritat abans’. És igual. Sempre és estrany veure una portada amb el teu nom en les prestatgeries, s’assembla a quan et dona diners el caixer i a l’instant penso, no sé perquè, que vindrà la policia a arrestar-me”, ha assegurat Roma recentment a xarxes.
Roma descriure la novel·la com la història d’un xaval perdut que es regira, que es mira tot entre la culpa, l’estranyesa i la disposició a complicar-se.
