[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Sé que deveu estar pensant que això va d’alguna cosa relacionada amb la família reial, de la Cristina, l’Iñaki, l’emèrit delinqüent fugat, Corinna zu Sayn-Wittgenstein etc.
Doncs no, va de melancolia i de reflexió cultural. Una cosa que em passa de tant en tant i que segur té a veure amb els efectes secundaris encara no detectats de l’AstraZeneca. De fet, hi ha molts lectors del Diari de Sabadell que, en canvi, estan convençuts que el que escriu aquest humil opinador no es deu a la vacuna sinó a un defecte congènit. Fins i tot se’n recorden de la meva mare. M’estic desviant.
El món actual es sobrevalora molt en referència a temps passats. Les restriccions dels darrers dos anys ens han fet adonar que vivíem en una gran mentida. Tanta pantalla i tanta tonteria, i quan ho hem hagut de fer tot per Internet ens hem deprimit. És clar.
El gran historiador marxista anglès E. P. Thompson rescatava una idea de Voltaire quan deia: “Aquests idiotes creuen que les nostres àvies caminaven a quatre grapes”. Thompson deia que “no es pot mirar el passat amb condescendència”. L’enyorat Toni Domènech, actualitzant aquestes idees ens va dir, quan ja sabia que li quedava poc per morir, que “el pitjor error que es pot cometre –i és el nucli ideològic i moral de la dreta– és mirar el passat de l’esquerra amb condescendència”. Si estudiem les esteles traçades dels que ens han precedit, ens hauríem d’adonar que “eren més intel·ligents que nosaltres i molt més cultes que nosaltres”.
Per aquesta raó és importantíssim refer ponts generacionals des de la generositat dels grans cap als joves, per fer el que expressava Walter Benjamin quan escrivia que “hi ha una cita secreta entre les generacions passades i la nostra”.
No podem creure que som superiors als que ens han precedit. Un home o una dona del segle XV havia de tenir molts més coneixements essencials per conservar la vida que no pas nosaltres, que si ens deixen en un bosc sols durant quatre dies ens morirem de set, gana i fred. Nosaltres avui no som altra cosa que homes i dones de l’edat de pedra amb una pantalla connectada a Internet. I això no té en absolut cap mèrit.
Potser que aprenguem alguna cosa del que ens ha passat i encara ens està passant, tot i que Antonio Gramsci deia que la “història ensenya, el problema és que no té deixebles”. Crec que seria hora que miréssim quin món estem deixant els joves. Penseu que els menors de 30 anys es van socialitzar amb la crisi del 2007 i després amb la pandèmia. Per a ells el 15M és una cosa de iaios. Ostres, quin article més culte! He fotut cinc cites erudites en una sola pàgina. Després de llegir aquestes denses reflexions, segurament hi ha uns quants lectors que creuen que el millor articulista és l’articulista mort.
