Entrevista a Isabel, Doris i Ángel Fernández. Germans del Pedro, assassinat el juliol passat al pis de la seva parella a Can Llong. El seu cos va aparèixer embolicat dins d’una catifa amb signes evidents de violència: havia rebut dotze cops al cap amb una barra de ferro tant a l’interior de l’immoble com en un replà del mateix edifici, que van quedar plens de sang. La investigació policial apunta a un crim preparat en grup: l’Isaac, cunyat del Pedro, hauria comès l’assassinat mentre les germanes l’haurien enganyat i actuat de manera coordinada per cometre el crim.
Com han rebut que la seva cunyada, presumpta implicada en el crim del seu germà, hagi quedat en llibertat?
Isabel: No ho podem assimilar, és un pal. És al·lucinant que, malgrat tots els indicis, l’hagin deixat sortir de la presó. Als barris han de saber que el nostre germà està mort i enterrat mentre aquesta dona està al carrer.
Ángel: Ho visc amb impotència. Només pensar que estarà lliure fins que se celebri el judici, d’aquí tres o quatre anys… M’he passat la nit fent-me preguntes: Com pot ser? Quines lleis tenim? Surt barat matar a Espanya, no?
Doris: Se’m fa molt difícil. Teníem una relació molt estreta amb el Pedro. M’explicava que discutia molt amb la Dolores, que ella bevia moltíssim… i jo li deia que la deixés, que es buscaria la ruïna. No li convenia.
Llibertat per a una de les bessones investigades en l’assassinat de Can Llong
Es dona el fet que una de les bessones, la Pilar, està entre reixes, mentre l’altra, la Dolores, ara està fora.
Isabel: No té cap sentit que la mateixa sala de l’Audiència de Barcelona hagi tractat diferent dues persones que s’enfronten als mateixos càrrecs. No crec que l’haguessin deixat sortir si la víctima fos el fill d’un dels magistrats.
Ángel: Hi ha els missatges de Whatsapp i trucades de telèfon que proven que la Dolores va fer d’ham i va convèncer el Pedro per anar a dormir al seu pis. El va enganyar dient que seria una “nit de passió” i després va passar el que va passar.
Com era la relació entre el Pedro i la Dolores?
Doris: Ho havien deixat moltes vegades. El Pedro volia passar pàgina, però ella sempre tornava.
Isabel: Va tenir la mala sort d’ajuntar-se amb qui no devia. La relació era una bomba de rellotgeria. Era l’expressió d’un amor tòxic.
Ángel: Sí, és que és això: ell estava cec i totalment absorbit. L’enganyava i el manipulava com volia.
/ LLUÍS FRANCO
Els fa respecte coincidir amb ella per Sabadell?
Isabel: Més que respecte, ens fa ràbia. El meu fill està preocupat per si es creuen per Sabadell.
Doris: Se sap que les bessones tenen un tarannà xulesc. Després del crim, abans d’entrar en preventiva, anaven fent befa a veïns i a familiars. I pensa que abans de matar-lo, els amics del Pedro no volien veure la Dolores perquè donava molts problemes. Ella havia arribat a agafar el mòbil del meu germà per enviar-li missatges en què es ficava amb la seva ex…
Què demanen ara?
Doris: Justícia. Que ella, i els altres dos implicats, paguin i compleixin el màxim de pena.
Ángel: Com la Doris, crec que el més prudent és tornar-la a tancar. Hi ha risc que s’escapi i fugi.
Isabel: Sí, ha de tornar a la presó. Al nostre germà li van donar dotze cops al cap amb una barra de ferro… No és el mateix tenir un accident en una discussió que assassinar algú amb acarnissament.
Així i tot, va poder escapar del pis i arribar fins al replà.
Doris: Era un home fort i, en un altre context, es podria haver defensat. Però és clar… el van començar a colpejar mentre dormia.
Una de les grans incògnites és saber la motivació del crim.
Doris: No sabem el perquè ni com va poder arribar a passar això. No veiem una causa clara, no hi ha cap herència ni un motiu econòmic aparent.
No intueixen res de res?
Ángel: El Pedro era més aviat reservat i sempre que li preguntaves, et deia que estava bé.
Doris: Ens costa trobar una explicació. El que sí que podem dir és que Sabadell ha perdut una bona persona, molt oberta. S’ha deixat una noia de 20 anys sense pare i a nosaltres sense un germà. Això no té perdó de Déu.
Dues bessones, darrere del crim de Can Llong: “L’adormim i després el rematem”
