[Per Joan Reixach, emprenedor]
M’he assabentat que la jugadora del primer equip de futbol del Centre d’Esports Sabadell, l’Alèxia Bermejo, ha estat becada per la Louisiana State University, on estudiarà i jugarà amb l’equip d’aquella universitat. Nascuda a Sabadell i criada a Sant Llorenç Savall, bona pedrera de talents femenins en la matèria, és una davantera molt tècnica i amb arribada a gol. He jugat a pilota amb ella quan era una nena i l’he vist jugar i puc donar fe que en sap molt.
Segons la Fundació Catalana per a l’Esport, 62 esportistes catalans complementaran enguany la seva formació universitària als Estats Units. A Sabadell, però, no només ens marxen a fer les Amèriques joves esportistes com l’Alèxia o la genial waterpolista Ruth Ariño, sinó també start-ups com Haddock, que van a establir-s’hi per créixer.
Segurament, com a europeus estem molt condicionats per l’estil de vida americà, tot el dia connectats a les seves realitats i costums gràcies a pel·lícules i llibres. Deixant de banda qualsevol anàlisi sobre els models socials i polítics d’aquí i d’allà, i coneguts sobradament tots els defectes que els Estats Units puguin tenir, crec que per a qualsevol persona valenta i emprenedora és un bon lloc per estudiar o començar una trajectòria professional.
Cal dir que consultant algunes poques dades podem arribar a la conclusió que els Estats Units d’Amèrica és el país més ric i un dels més productius del planeta i amb una moneda forta, el dòlar, que significa el 60% de totes les reserves mundials i aquestes tres coses per si soles ja donen una gran estabilitat. Encara que té davallades econòmiques com qualsevol estat, també és cert que sempre s’aixeca amb relativa rapidesa. Si afegim que sempre ha tingut una inflació força controlada, a excepció dels anys 70, per culpa del finançament de la guerra del Vietnam, fa que econòmicament i en conjunt sigui un país estable on poder fer una carrera educativa, esportiva o professional.
En aquest punt vull avisar el lector que ara, i arran del conflicte bèl·lic a Ucraïna, estic escrivint aquest article (diumenge dia 27 de febrer al matí) fent més cas a Twitter que a aquest document. Encara que soc coneixedor que hi ha una seixantena de conflictes bèl·lics actius al món, la proximitat i la pressió mediàtica a la qual estem sotmesos aquests últims dies fa que estigui molt absort amb les notícies que ens arriben. I, mentrestant, em venen al cap les visites professionals que he fet a països de l’est d’Europa i territoris pròxims a Rússia en comparació amb les dels Estats Units.
Sigui als anys 90 o als 2000, sempre m’ha fet la sensació que el país americà és un lloc d’oportunitats i de projectes, no sé pas si per les constants noves tendències de consum, per la innovació tecnològica permanent o pel grau de benestar que s’hi pot detectar entre una gran part de població. Per contra, i generalitzant, mai he experimentat les mateixes percepcions a pobles i ciutats de l’antiga òrbita soviètica i d’àrees properes, més aviat les contràries, una certa pobresa, la impressió que no hi passa mai gairebé res i poca o nul·la projecció de futur.
Aquests joves sabadellencs que marxen a estudiar o a muntar les seves empreses no es trobaran l’Amèrica del Nord dels musicals ni la del cinema, però estic convençut que se’ls obriran un munt d’oportunitats i experiències enriquidores.
Alèxia, et desitjo good luck a la terra del futbol femení.
