Els sindicats educatius han anunciat la convocatòria d’una vaga per als dies 15, 16, 17, 29 i 30 de març. El detonant de la convocatòria va ser l’anunci d’avançar l’inici de curs, però també plantegen altres reivindicacions, com ara la retirada del nou currículum, la supressió del decret de plantilles, la reversió de les retallades, l’assumpció de la responsabilitat del departament en la defensa de la immersió lingüística i l’estabilització del personal interí i laboral.
Se sumen a la convocatòria USTEC, CCOO, la Intersindical, Professors de Secundària (Aspepc-sps), la UGT, la CGT i la Federació d’Ensenyament de la USOC. Sota el lema ‘Prou imposicions, anem a la vaga’, tots ells demanen la dimissió del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
Els sindicats es van concentrar dimecres a les portes del Departament d’Educació, des d’on van anunciar els cinc dies de vaga. Els representants sindicals han plantejat una mobilització “dura” perquè asseguren que ja no poden més. Han insistit que el calendari escolar ha estat “la gota que ha fet vessar el got” però que hi ha moltes reclamacions que venen de lluny a les que no s’ha donat resposta.
Entre d’altres, també reclamen arribar al 6%b del PIB en educació, reduir les ràtios estructurals, incrementar el personal d’atenció directa als centres i recuperar el poder adquisitiu perdut. Asseguren que durant la pandèmia es va poder observar com el sistema educatiu “feia aigües” i han lamentat que no s’ha revertit res de tot el que es va poder observar.
Els sindicats critiquen també l’actitud tant de la conselleria com del conseller Josep Gonzàlez-Cambray, a qui acusen de “menysteniment” i de no estar disposat a escoltar ni a dialogar amb ells. En aquest sentit, els sindicats no es van presentar a la mesa sectorial convocada per dimarts.
Crida a la mobilització
Cal remuntar-se a dècades enrere per trobar una mobilització de tants dies en el sector educatiu. Els dies de vaga se sumen al ja convocat el 23 de març per alguns dels sindicats contra la sentència del 25% de castellà i per reclamar un major suport del català. Els sindicats són optimistes quant a la mobilització perquè asseguren que s’ha arribat al “clímax de la indignació”, en paraules de Segura.
En una línia similar, el portaveu de la USOC ha afirmat que aquesta indignació és molt present als centres i no només per la nova ordre del calendari escolar. Així, ha insistit en les crítiques a la gestió de la pandèmia, la “imposició” dels nous currículums, la manca de recursos per atendre la diversitat, l'”exigència” del C2 de català d’aquí dos cursos, les retallades que es mantenen des de fa una dècada i la manca d’estabilització del personal.
Les vagues aniran acompanyades d’altres accions de protesta, tant en els centres com a través de manifestacions al carrer, i d’altres que es puguin anunciar de cara a finals de curs, ha apuntat Bernat Pèlach (Intersindical-CSC). El portaveu de Professors de Secundària, Joan Elis, ha assegurat que estan disposats a fer “el que calgui” per aconseguir els seus objectius i des de la UGT, Lorena Martínez, ha animat tothom a sortir al carrer.
