Hi ha sintonies en el món que són inconfusibles: per exemple, una marxa militar, un electrocardiograma o un bosc mediterrani. També, la música de circ, un dels elements més característics d’aquest espectacle, el qual regnava a l’entrada del Circ Històric Raluy, situat en el parquing que hi ha davant el gegant comercial de l’Eix Macià. Era l’estrena de Vecante, la funció premiada com a millor espectacle en carpa de Catalunya que, després de dos anys de gira, ja ha arribat a Sabadell.
William Giribaldi, codirector de Raluy, el definia a l’entrada com “una fusió de circ tradicional i circ contemporani“, que va molt més enllà del previsible, per convertir-se en “un recorregut emocional“. Sens dubte, una vegada superada les cortines, davant de l’entrada principal, i d’esquena a l’escenari, Giribaldi, vestit amb un vestit vermell intens, també semblava emocionat.
Després de vint-i-vuit anys connectat a Raluy – hi va entrar com a malabarista quan Carlos Raluy, el seu actual sogre, li va oferir una plaça -, l’amor, i ara, també, el deute, el criden per organitzar l’espectacle. Durant l’escena ell és el regidor d’un espectacle on hi participen més de 40 persones. Malgrat considerar-se com a tal, el regidor en el circ difereix del seu homònim en el teatre, i és per això que William no abandonarà l’escenari sinó en comptades excepcions.
Estrena de Vecante a Sabadell, el nou espectacle del Circ Històric Raluy/ LLUÍS CLOTET
L’estrena de Vecante a Sabadell
En aquesta edició inèdita de Vecante, l’entrada de públic era notable, fins a 450 persones van assistir el dissabte passat al circ. Un espectacle amb ritme, bona música i precisió en l’execució. Com deia el seu regidor, la barreja de circ clàssic – els malabars – acompanyats d’una bateria interminable s’acompanyaven de representacions més innovadores; cordes, ball i una representació on la precisió s’ho jugava tot. Això i tot, en lloc d’un motorista que passa per un arc de ferro en flames mentre sota hi espera un tigre afamat, en aquesta ocasió es tractava de fer creure al públic que amb les roses, les nostres estimades roses, també es pot fer màgia. Doncs això, Raluy, històric i diferent alhora.
