En quin punt hi havia el tancament nord –barri del Raval– de la vila emmurallada del segle XIV a Sabadell? Les excavacions arqueològiques a l’edifici del 1848, al xamfrà dels carrers de la Mare de Déu de les Neus (6-8) i Raval de Dins (53-55), ha permès resoldre la pregunta següent i tancar el costat nord de ponent: “Amb la intervenció arqueològica hem pogut resoldre una incògnita en l’àmbit arqueològic i historiogràfic. Ara ho podem situar topogràficament i de forma precisa al plànol del circuit emmurallat”, explica l’arqueòleg sabadellenc Jordi Roig, responsable de la intervenció arqueològica.
El tram excavat, d’uns tres metres de llargada i 1,20 m d’amplada, també serviria per aportar més informació a la troballa: “Això podria obeir que aquí s’hi ubicaria el famós portal del Raval”, afegeix Roig. Si bé en aquesta petita parcel·la el valor dels materials trobats –s’han recuperat un parell de monedes del segle XVII– no tenen la transcendència d’altres excavacions fetes en aquesta zona, com les obtingudes al solar del Via Massagué 10-12, sí que ha permès documentar de manera fidedigna l’evolució de la vila durant quatre segles.
Descobreixen armament bèl·lic medieval i sitges dels segles XIII i XIV
De la fortificació de la vila, amb els seus consegüents sistemes defensius –el fossat estaria ubicat en bona part del carrer de la Mare de Déu de les Neus–, es pot constatar la vida de l’època baix medieval, amb la construcció d’un nou mur adjacent al ja construït amb anterioritat, que es mantindria fins a finals del segle XV, època que apareixerien els primers casals, coincidint amb l’arribada dels terrissaires i ceramistes a la vila. L’emplaçament d’aquest edifici també ha permès comprovar que en aquest sector es va reubicar el portal del Raval per, a l’inici del segle XVII, ubicar-hi la placeta de lo pou del Raval –proveïa la zona del Raval medieval–, modificant bona part d’aquesta zona: “Trenquen la muralla, desmunten el portal del baix medieval i el reubiquen. Passem d’una zona defensiva a un espai públic”, detalla l’arqueòleg.
Aquesta obra d’enginyeria hidràulica i la consegüent placeta pública va estar en funcionament fins al segle XIX, quan s’hi construeix l’actual habitatge amb un soterrani, que manté ara com ara, encara que estigui escapçat, el pou, d’uns catorze metres de fondària: “La promoció i la propietat ha entès que els elements patrimonials emergeixen, encara que nosaltres no sabem ni quins, ni quan ni com, però s’han de poder tractar i retornar-los a la gent. El nostre objectiu és poder-los donar a conèixer perquè la gent sàpiga que tenim un passat”, comenta el tècnic del Museu d’Història de Sabadell Genís Ribé.
