Ara que hi ha una gran consciència de la influència negativa del canvi climàtic i que està tant en voga el veganisme, no podem deixar de recordar l’avi Llum de la Selva. El sabadellenc d’adopció que va fer de l’ecologisme i el naturisme el seu modus vivendi.
De fet, hi havia diferents adjectius que el definien: crudívor, frugívor, vegetarià, ecologista, idealista, autodidacta, pacifista, naturòpata, anarquista, llibertari, feminista, nudista, agnòstic o místic. Es podia considerar un pseudoxaman que pregonava el naturisme; la no-violència i la veneració per l’entorn natural, que ell anomenava la Mare Terra.
Isidre Nadal i Baqués, Llum de la Selva / Autor desconegut, Fons Ricard Simó Bach
Isidre Nadal i Baqués va arribar a viure 106 anys. Més de mitja vida la va passar al Jardí de l’Amistat, entre Can Rull i Ca n’Oriac, amb la seva companya Carme, que ell anomenava Flor de Maig. No tenia ni documents, ni diners, ni electricitat, ni aigua calenta. Vivien i s’alimentaven del que els donava aquell entorn batejat amb el nom de Jardí de l’Amistat. Els arbres fruiters autòctons, com figueres, ametllers, cirerers, nesprers i altres, juntament amb els productes de l’hort eren suficients per dur una vida sana. Tenia un sistema propi per assecar la fruita i així li durava tot l’any. Vivien dins la barraca de l’hort i hi havia de fer molt fred perquè encenguessin el foc. Si gelava, trencaven la capa de gel del bidó i es rentaven amb aigua freda. L’aigua la recollia de les fonts properes. No volia diners, però acceptava el bescanvi, si hi havia una bona florida d’enciams, per exemple, no se’ls venia, els canviava per pa o altres productes. Tenia, però, una debilitat –ningú no és perfecte– i eren els formatgets El Caserío. Davant d’aquest producte tan artificial, se saltava totes les normes.
Malgrat fer-se molt popular i apreciat pels seus seguidors, va estar acompanyat, sempre, per certa aurèola de misteri, barrejada amb episodis de llums i d’ombres. No estar gens clar el seu origen, de si va quedar orfe de ben petit, de si era fill d’una prostituta o de si, de nadó, el van abandonar al davant d’un convent i va passar la seva infància en un hospici de Parets. Sembla, però, que va néixer el 6 de gener del 1877 a Barcelona. Explicava que va adoptar el nom d’Isidre per la seva afició a l’agricultura, el cognom Nadal per les dates del seu naixement i Baqués pel cognom de la seva mare. Quan va ser l’hora, va aconseguir eludir el servei militar per tal d’estalviar-se les guerres colonials. De jove va treballar d’estibador al port. Va congraciar amb els moviments anarquistes i anarcosindicalistes.
“Amb la seva companya, Carme Rull, van comprar l’hort entre Can Rull i Ca n’Oriac: el Jardí de l’Amistat”
Va ser seguidor d’en Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna, va fer amistat amb l’Albà Rosell i Llongueras i en Mateu Morral i Roca i va mantenir correspondència amb Tolstoi. Bon coneixedor de la natura va treballar, també, de capatàs. Es va fer vegetarià. Va viatjar arreu de la península i d’Europa. L’any 1925, i amb tres amics, va fundar la Societat Catalana de Naturisme, la primera en tot l’Estat i va col·laborar amb la revista naturista Pentalfa. L’any 1926 es va traslladar a Sabadell, on va fer amistat amb en Bru Lladó i l’Edgardo Ricetti. El 1932, amb la seva companya Carme Rull (Flor de Maig) van comprar l’hort entre Can Rull i Ca n’Oriac, que van batejar amb el nom de Jardí de l’Amistat i on van viure d’acord amb les seves idees, basades a practicar i divulgar la no-violència i el respecte per la natura i la Terra. Abans de la guerra civil van crear una colònia de famílies, però el gener del 1939 van quedar sols. Els anys quaranta es va reprendre l’intent de formar una colònia de famílies que va originar un dels episodis més foscos quan un jove matrimoni, que amb els seus dos fills hi havien conviscut durant poc més d’un any, van fugir corrents ben convençuts que Llum de la Selva no era tan naturista ni pacifista com pregonava i aparentava. I que la Carme era una innocent víctima.
Però la vida al Jardí de l’Amistat continuava i hi acudien a visitar-lo artistes (Dolors Duocastella, Floreal Sorriguera); intel·lectuals (Jordi Maluquer, Andreu Castells); metges (Nicolau Capó, Vicente Ferrándiz); representants religiosos com el Clergat Jansenista, el rector de la Parròquia de Gràcia, mossèn Dalmau o Lluís Xirinacs; ecologistes (Luis Lázaro), i activistes (Pepe Beúnza). Aleshores, el Jardí era l’escola de Naturosofia o Saviesa Divina i Llum de la Selva exercia el seu mestratge.
L’any 1959, gràcies a l’escriptor Jordi Maluquer, va rebre la visita de Giuseppe Lanza del Vasto, fundador de la Comunitat de l’Arca i deixeble del Mahatma Gandhi. L’any 1968, al campament naturista de Castellterçol, Lanza del Vasto li va oferir el bastó de Patriarca Hispànica de la no-violència i la túnica índia.
L’any 1981, després de morir la seva companya Carme, uns amics se’l van endur a la Galera, al Montsià, on va morir el 23 de desembre del 1983, prop de fer els 107 anys. Va ser enterrat com volia, entre oliveres, embolcallat en una túnica blanca, sense taüt i al costat d’un xiprer. L’any 2012 el grup La Travessia va elaborar el documental El Jardí Oblidat, un relat coral. I el 2014 Nicolás Parreño Román (Nickparren) va publicar un recull de la seva filosofia sota el títol Llum de la Selva.
