Joan Mena va anar a l’escola Pau Vila de Gràcia, encara que va néixer a Torre-romeu. Una primera experiència en l’escolarització d’aquest país on guarda un record punyent. “Mai parlaràs un bon català”, li deia una de les professores a conseqüència d’un error fonètic en les seves al·locucions. Així i tot, el portaveu d’En Comú Podem va voler interpretar ahir aquesta experiència com un incentiu perquè tingues interès per la llengua i perquè utilitzes la seva immersió en el català com un “esglaó més de l’escala” – i no de l’ascensor – cap a una millora de la situació socioeconòmica heretada.
Des de l’Espai Àgora (Sant Oleguer, Covadonga), Joan Mena encetava ahir un gira per presentar el seu nou llibre, “No parlaràs mai un bon català” (Eumo Editorial), conjuntament la presència de l’historiador, Xavier Domènech, i la periodista, Maria Corrales. Un relat que el diputat resumia ras i curt: [aquest llibre] “vol contrarestar el discurs de la dreta que mai hi ha trepitjat una escola a Catalunya. Un discurs que barreja la llengua i la identitat per confrontar a la ciutadania”.
Les primeres passes de la immersió
Alhora, el diputat definia la immersió com un model de cohesió social que defensa per “qüestions de classe i no per qüestions identitàries. Una sentència que va voler compartir amb el públic, el qual es nodria de molts dels testimonis del llibre per parla de l’experiència de les primeres passes de la immersió lingüística a l’escola catalana. Un model encetat arran d’una “demanda social” – definia l’autor – que va arribar a les escoles abans que es constituís dins del marc legal.
En l’actualitat, Mena reconeix que el context és diferent del qual va definir la implosió demogràfica de l’àrea metropolitana pel seguici d’onades migratòries interiors. El multilingüisme ha fet el sorpasso al bilingüisme. Per això, “un model d’integració és imprescindible” davant una escola que separi els alumnes per la llengua que parlen.
Joan Mena, Xavier Domènech i Maria Corrales en la presentació del llibre “No parlaràs mai un bon català”, ahir a l’Espai Àgora de Sant Oleguer/ Cedida
El model basc a Catalunya?
L’historiador Xavier Domènech també s’hi va posicionar a favor d’una continuïtat de la vehicularitat del català, davant la possibilitat d’instaurar “el model basc” dins de l’escola catalana. Un model – que segons els ponents – constituiria un nou element de segregació conjuntament amb el gènere i la situació socioeconòmica.
Dues problemàtiques que Domènech va aprofitar per posar sobre la taula el discurs que defineix la correlació de forces a Catalunya. “Els governs convergents van apostar per un model d’escola concertada que ara hi ha cristal·litzat per la ininterrupció de recursos públics des dels problemes de solvència que tenien les escoles a finals del segle passat”.
Davant d’això, Mena i Domènech van demanar “la finlandització” de l’escola pública. Un model que actualment només presenta un 2% d’escoles privades i suma fins a un 8% el seu pes en els pressupostos, lluny dels 3,6 de Catalunya.
La fragilitat de la democràcia
Finalment, la presentació del llibre també va ser una oportunitat per seguir en la campanya permanent d’aquest cicle electoral. Mena va interpel·lar a la dreta mediàtica com “un perill democràtic” que va en contra dels consensos polítics i populars del país. “Sense poder en les institucions, la dreta utilitza instàncies que no són escollides directament per la voluntat popular per anteposar els seus interessos”. Una sentència que va referir a la ratificació per part del Suprem de la sentència del TSJC que obliga a l’escola catalana a fer un 25% d’hores en castellà; o, també, la sentència del Tribunal Constitucional, el qual ha tombat recentment la llei d’Habitatge catalana per sobrepassar – destaca – funcions pròpies de l’Estat.
