[Per Èlia Soriano-Costa, Glòria Llobet i Francisca Maya, Popi, regidores d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Sabadell]
La secció local d’Esquerra Republicana i el municipal republicà a l’Ajuntament de Sabadell hem decidit aquest 8M retre homenatge —però, sobretot, visibilitzar— a tres dones radicalment feministes, republicanes i pacifistes arrelades a la nostra ciutat.
Per a nosaltres, la lluita contra les desigualtats de gènere són tots aquells debats teòrics sobre com afrontar-les, tots els manifestos que ens permetin denunciar-les i totes les petites accions que ens permeten incidir-hi directament.
El reconeixement i la visibilització de referents del feminisme com Maria Teresa Duran i Nogués, Magda Lladó i Fuster o Fidela Renom i Soler, primera regidora de la ciutat, és una d’aquestes accions que impulsem en el nostre compromís cap a una realitat feminista per a la qual treballem cada dia.
Dins la lectura pública de textos feministes Llegint el 8M que s’ha fet al Casal Pere Quart, hem recuperat escrits d’aquestes tres referents per posar veu a “dones conscients de llur responsabilitat en aquest nou règim, que vénen a la lluita plenes d’entusiasme, plenes d’anhels retinguts fins ara i que volen portar-los a la realització” (Fidela Renom i Magda Lladó. Article Feminisme i laïcisme en acció. El Poble, Sabadell, 21/12/1932). El reconeixement és, també, una acció d’igualtat.
En aquests textos podem copsar l’excepcionalitat del seu pensament, el compromís amb els ideals progressistes i de país, la valentia, però, especialment, el seu pensament alternatiu a l’hegemònic, connectat amb l’espiritisme com a doctrina que defensa una “espiritualitat natural” desvinculada de les institucions religioses i amb voluntat de fomentar el diàleg entre ciència, filosofia i religió.
Els coneixements científics i socials que emanen de la formació d’aquestes dones acompanyen tot el pensament i l’acció cívica que desenvolupen al llarg de la vida.
En la seva acció filosòfica, política i també vital posen sobre la taula una de les necessitats que el feminisme del segle XXI encara ha de resoldre: la necessitat de ser tan divers com ho és la mateixa societat, i altaveu comú de les veus de totes les dones, tan iguals i tan diferents alhora.
L’ideari de les agrupacions que promovien als anys trenta del segle XX era radicalment contrari a la tradició de “la major part d’agrupacions de dones que duien el segell servil i de submissió a determinats estaments privilegiats que actuen amb mires particulars […]. L’actuació tendenciosa d’aquests agrupaments femenins en la vida ciutadana ha fet que fos possible la creació d’un ambient poc addicte a les col·lectivitats integrades per dones i [que] siguin mirades amb recel llurs activitats. Nosaltres, ben contràries d’aquesta mena de submissions, volem restar-ne ben allunyades, i és per això que defugirem tota actuació sectària”.
És el que avui defensem i promovem com a hereves del coneixement i la pràctica política d’aquestes dones pioneres a Sabadell i a la nostra organització. El 1932 elles promulgaven que “laic vol dir no tenir prejudicis dogmàtics de cap mena”, i el 2022 nosaltres hem de continuar treballant per incorporar la veu i el potencial de les dones racialitzades, migrants, de qualsevol classe social o edat, de tots els cercles culturals, de totes les creences, cis o trans*, amb diversitat funcional i capacitats diverses. Només així podem continuar avançant.
Els feminismes —així: en plural i diversos— formen part del cos polític de la nostra organització, no només de les dones. I com que les dones som diverses, tenim l’obligació, com a partit, de crear espais de treball i acció que siguin capaços d’incorporar efectivament la diversitat com a eina per al disseny i la implementació de la nostra acció política. En tenim la responsabilitat i el convenciment, i podem fer-ho possible.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
