La divisió de proximitat de la Policia Municipal, la Policia de Districte, fa un any que està en funcionament. El Diari entrevista l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, fent un repàs a matèries sensibles, com la lluita contra les ocupacions conflictes, el tràfic de drogues i l’incivisme.
Es compleix un any de la Policia de Districte. Per a què ha servit?
La nova divisió significa més que tenir persones patrullant a tots els barris: està centrada a arreglar els problemes de convivència com els que hem viscut recentment a Torreguitart amb un bar conflictiu o a la plaça d’Espanya. També contribueix a evitar les ocupacions, que genera problemes veïnals… En un any ha realitzat 12.621 serveis, una quarta part dels serveis de la Policia Municipal.
Ha fet menció a les ocupacions. S’estan evitant des de la Policia Municipal, com va anunciar el Govern?
Sí. Hi ha una clara voluntat d’evitar-les. La Policia Municipal va evitar 42 ocupacions el 2021, mentre que en el 2016 van ser 16 –agafant un any de referència del Govern anterior–.
Com s’ho fan els agents? El marge legal per actuar sobre les ocupacions és petit.
No és del tot veritat. El funcionament és el següent: quan els veïns ens fan el toc d’alerta, la Policia Municipal es desplaça ràpidament per evitar que l’ocupació s’acabi consolidant. Una altra cosa són les persones que ocupen un immoble des de fa anys i sobre els quals no podem actuar, perquè implica anar a la via judicial i haver d’esperar dos anys… És un dels problemes greus que tenim com a administració.
S’haurien de donar més mecanismes als ajuntaments?
El mecanisme legal hi és, però s’hauria d’agilitzar. En els casos conflictius hi hauria d’haver un mecanisme exprés. Ens ajudaria molt que a través d’un informe de convivència i de la Policia Municipal es pogués donar prioritat a aquests casos. Cal actuar amb tota la contundència, sense sentir-nos malament. És com dir: ‘Escolti’m, vostè té necessitat d’habitatge, però això no va lligat a generar problemes de convivència’.
A Can Puiggener, s’han produït talls de llum a causa de la sobrecàrrega de la xarxa per ocupacions i instal·lacions il·legals.
Es penalitza el veí que ho fa bé. L’any passat, els talls a Can Puiggener es van produir en plena onada de fred i ja ens vam posar en contacte amb Endesa. La companyia està en contacte amb l’Ajuntament i està invertint en millores en la xarxa que eren necessàries. A banda, hem actuat allà on hem detectat frau elèctric vinculat a plantacions de marihuana. Cal diferenciar entre necessitat i delicte.
I com es fa això? Com es poden distingir aquests dos tipus d’ocupacions?
És fàcil d’identificar les ocupacions que no generen problemes, que fins i tot tenen el suport dels veïns, d’aquelles en què hi ha màfies i tràfic de drogues.
Els cossos policials van decomissar 4.956 plantes de marihuana l’any 2021. Hi ha hagut 13 detinguts i s’investiga 17 persones per presumptes delictes contra la salut pública. Darrere d’aquests grups, hi ha clans de la droga.
És el mateix que passa amb les ocupacions. Hem de ser zero tolerants i per això apel·lem a les autoritats competents que actuïn. A Can Deu, a través de la coordinació entre Mossos i Policia Municipal, es va poder desmantellar un clan i fer baixar la conflictivitat.
Pel que fa a les càmeres de videovigilància. L’Ajuntament preveu instal·lar-ne set més, a banda de les 14 existents. Per què han escollit la plaça d’Espanya, Can Puiggener i el parc Catalunya?
Són punts on hi ha aglomeracions importants. Les càmeres tenen un efecte dissuasiu i ens serveixen per detectar comportaments delictius. De fet, volem inaugurar la central de comandament de la Policia per tenir aquest control i el monitoratge en temps real des d’una nova sala.
És compatible amb garantir els drets de la ciutadania?
La tecnologia facilita la feina, perquè no podem ni volem tenir un agent de policia darrere cada ciutadà. L’ús de la videovigilància està molt regulada i només s’utilitza per a finalitats policials i judicials. No pateixo amb la privacitat de la ciutadania. Només hauríem de patir si cometem un delicte.
Assegura que té efectes dissuasoris. Ho han comprovat a Can Deu, on les càmeres ja fa un any que funcionen?
Can Deu era un punt calent i ara ja no ho és tant, i el mateix puc dir de la instal·lació del Sud. S’està reconduint… Miri, la policia no fa miracles, però són capaços de reconduir i rebaixar la tensió. El que no pot ser és que el problema de la policia siguin els seus dirigents, que no els defensin políticament.
A qui fa referència?
Ho hem viscut a Sabadell, a la Generalitat i en el conjunt de l’Estat. Quan les actuacions es fan malament cal investigar-ho, evidentment, però és un error polític qüestionar el model i la policia.
Se segueixen fent curses il·legals a Can Roqueta, tot i les càmeres de videovigilància.
De fet, gràcies a això les patrulles han pogut actuar ràpidament quan s’han produït. I hem comprovat que ha baixat el nombre de curses il·legals.
També li vull preguntar sobre la relació entre Policia Municipal i els Mossos, i entre l’Ajuntament i el Departament d’Interior.
És molt bona, sempre ens coordinem. Ara bé, reclamo més patrulles i efectius a l’Àrea Metropolitana… Una part importantíssima del que passa a la ciutat ho resol la Policia Municipal quan no és la seva competència.
Els sis agents van arribar el 2021 no són suficients?
No. No serveix per reposar els que s’han jubilar.
Fem un repàs a temes pendents: porten més d’un any treballant en l’ordenança de Civisme. Quan estarà enllestida?
La tramitació hauria d’estar abans de l’estiu. S’està invertint molt temps perquè sigui un text de consens.
En la campanya de les eleccions municipals del 2019 van prometre fer una nova comissaria de Policia Municipal al Nord. Què se n’ha fet del projecte? Vull repensar com ho fem.
Ens mereixem una comissaria nova, perquè Can Marcet ha quedat antic. Hi veig reticències i tampoc tenim els diners, així que crec que hi ha marge per parlar-ne.
Abans d’acabar… Qui pensi en el Govern municipal, del PSC, en termes de seguretat. Què s’ha d’imaginar?
Un Govern que no té por parlar de seguretat perquè és importantíssim per a la cohesió de la ciutat. No ens fa mandra parlar de seguretat i invertir-hi. És progrés.
Fotografies: Lluís Clotet
