La Laura Palleres parla amb serenor des de l’escenari. Malgrat les colpidores paraules que pronuncia no s’atura ni un moment mentre l’emoció entre el públic va esmorteint la cridòria anterior al seu discurs. Els silencis ens ofereixen signes moltes vegades soterrats. En aquest cas, era la veritat d’un relat punyent el que demanava la paraula: fer-se gran abans d’hora, convertir-se en la germana gran quan era la que havia de ser ensenyada perquè el teu germà té autisme. “El teu germà és tonto?“, li preguntaven a la Laura a l’escola, mentre ella ja tenia clar que el seu germà tenia un trastorn.
Aquesta ha sigut una de les històries que s’ha pogut sentir en la commemoració del dotze aniversari d’Obrir-se al Món, l’associació liderada per Francesc Pellicer que ofereix suport a les famílies amb persones autistes. Un referent a la ciutat a l’hora d’oferir ajuda a les persones que pateixen aquest trastorn, però que arran de la pandèmia – en la qual han vist disminuït les subvencions que rebia de l’administració pública – projecta el seu tancament el pròxim mes de juliol.
L’expresident Artur Mas també ha volgut participar en l’acte d’Obrir-se al Món, avui a Can Rull/ Xavier Barón-Obrir-se al món
Així i tot, les persones que hi treballen des de fa anys volen plantar cara a la situació i per això han obert una nova via de finançament per tal de poder fer front a les noves exigències econòmiques. Per aconseguir-ho, l’associació ha llençat un nou repte a través de Run4autism i la Marató de Sables per tal que els quilòmetres de la cursa pel desert es transformin en recursos per fer front a l’autisme.
En l’acte per recaptar fons, també hi han assistit representats municipals i els alts càrrecs de l’administració i el teixit empresarial. L’expresident Artur Mas, el qual col·labora amb l’entitat des de fa anys, ha volgut compartir amb els presents la importància que tenen aquestes iniciatives en el benestar de les persones. Una experiència que ha volgut compartir des del seu historial familiar amb l’autisme.
L’objectiu: fer persones autònomes
L’Aroa era psicòloga especialitzada en quadres de depressió, i des de fa tres anys comparteix els seus dies a Obrir-se al Món amb nens des de 3 fins a 24 anys per tal de dissenyar teràpies d’acompanyament a les persones amb autisme. El seu objectiu és “guiar-los en el seu procés d’aprenentatge quotidià” i també ajudar a les famílies, les quals moltes vegades fan front a un trastorn que no els deixa ni un segon de respir. Segons la seva experiència a l’associació, “el procés d’ajuda és imprescindible per obtenir l’autonomia d’aquestes persones”. Alhora, “necessiten aquests centres, ja que la seva educació depèn d’unes especificitats per les quals el model educatiu no pot respondre”.
La Laura Palleres ha explicat el seu testimoni amb l’autisme durant l’acte d’Obrir-se al Món, avui a Can Rull/ Xavier Barón-Obrir-se al món.
Un lloc on ser
En Marc ja té vint anys. Quan en tenia 10, la seva mare, la Loli, va demanar el canvi a l’escola ordinària, ja que al centre on estudiava començava a patir els primers episodis d’assetjament escolar. Segons el seu testimoni, quan va contactar amb l’administració per concertar el canvi, la falta de places a les escoles per necessitats especials de Sabadell van denegada la seva petició. “Aguanta un any més”, va ser la resposta que va rebre des de l’oficina que s’encarrega de determinar les places escolars a la ciutat, assegura.
El del Marc és un de molts testimonis de la dificultat perquè aquests nens puguin adaptar-se amb facilitat a la vida social. Alhora, moltes vegades, les traves des de l’administració provoquen falta d’oportunitats davant de quadres amb necessitats especials. Segons la Loli, els recursos perquè puguin tenir una vida independent són molt limitats, un escull que també pateixen les famílies a l’hora de poder dissenyar les seves vides.
“Moltes vegades m’han preguntat si tornaria enrere”. Així i tot, sempre s’ha sentit recolzada per la família, encara que la figura paterna no acceptat mai el seu trastorn. Un escull que li torna els ulls plorosos mentre reclama més ajudes per aconseguir que algun dia, les persones amb autisme puguin tenir una vida familiar. En el seu cas, no s’amaga en considerar que el seu fill no pot valer-se per si mateix. Un debat que ens torna a l’inici. Realment, les famílies sobreprotegeixen als fills amb autisme? Són una limitació o una ajuda per arribar a ser persones autònomes? De moment, les respostes són limitades, però a Obrir-se al Món sempre tindran un lloc on ser.
