Josep de Calassanç Duran va ser un empresari tèxtil que va contribuir al desenvolupament econòmic i cultural de Sabadell a mitja de segle XIX. Amb bons contactes a Madrid, també va contribuir a l’enfortiment de la legislació a favor del proteccionisme de la indústria interior envers un tèxtil colonial que ja era aleshores a anys llum. Avui, a Calassanç, se’l recorda al carrer perpendicular entre Balmes i Sol i Padrís, un rectangle espaiós i obert de la ciutat que abans eren naus aturades. Un punt de connexió entre el barri homònim i Covadonga que malgrat formalment sé una plaça no està constituïda com a tal.
Un conflicte semiòtic, és a dir, la pèrdua de connexió entre allò que identifiquem segons la nostra experiència i el que posteriorment anomenem, que avui ha volgut reivindicar el Moviment Veïnal del Sud. En “una festa coral”, també s’hi ha sumat les associacions de Covadonga, Nostra Llar i Sol i Padrís. Una jornada per demanar a l’Ajuntament la constitució definitiva de l’espai com a plaça i la millora del seu equipament. “Més arbres i menys ciment”, reclamava el Moviment Veïnal del Sud
Des de Covadonga, això si, s’ha volgut destacar el positiu de la jornada: la unió de diferents associacions en una mateixa lluita. Tot i això, la proximitat de la fàbrica de fosa Suñer, més enllà del carrer Balmes – la frontera que dona entrada a Covandonga –, personalitzava el discurs: “menys cotxes i adeu a la fàbrica”. La identitat de la ciutat és tossuda i la indústria torna, però a la no-plaça de Sol i Padrís, avui, el futur era un altre. Doncs això, una plaça, una àgora, on cadascú hi pugui dir la seva, ho digui o no els bonics cartells de la ciutat.
Els veïns de Sol i Padrís reivindiquen les necessitats del barri davant l’estrena d’una nova plaça
