Instrucció del cas Jubany: “No hi va haver mà negra, però sí mala fe”

L’assassinat d’Helena Jubany encara sobrevola el debat públic. No només -ara per ara- en la infructuosa via judicial, sinó també en l’àmbit de les lletres.  I és que el jove periodista Yago García ha investigat el cas durant els darrers 5 anys. I presenta ara el reportatge novel·lat Qui va matar l’Helena Jubany? (editat per ARA llibres). La primera presentació el llibre es va fer dimarts a la llibreria La Llar del Llibre, de la mà del professor de periodisme literari de la UAB David Vidal. En un ambient per moments emocionant i fins i tot tens, Yago García va exposar la seva visió sobre per què, 20 anys més tard, el cas no s’ha esclarit. “La investigació policial va ser desastrosa.  I en la instrucció judicial hi va haver mala fe, però potser per un tema més mundà. Com ara per incompetència. Al jutge li molestava que el cas quedés sense resoldre i va tirar pel dret”. 

Molts indicis

La seva narració, de fet, dona una conclusió. No explícita (l’autor pren molta distància), però sí es dedueix gràcies als moltíssims indicis que es presenten. El lector pot treure un judici de valor, sense que hi hagi sentència judicial ferma.  Una altra cosa és que, en aquest  inacabat cas (la història continua progressant), els ciutadans preguin la justícia pel seu compte. O s’exacerbeixi l’esperit que voreja la línia vermella entre el detectivesc i el conspiranòic. “Arran del programa de Crims [TV3], hi va haver una onada de comentaris i teories a Twitter. Molt de Sherlock Holmes. Però es van atribuir coses que no eren certes a algunes persones”, lamenta Garcia.  

‘True crime’

D’aquí que rebutgi les mans negres, però sí que constati la incompetència. Intuïcions pròpies del True crime, gènere literari en el qual s’incardina Qui va matar l’Helena Jubany? I també del periodisme literari, en el que l’escriptura treballa la recreació d’escenes, la reconstrucció de diàlegs, la caça dels detalls de la quotidianitat. “És tot això que ens fa sentir com a saquejadors d’històries”, explica David Vidal professor d’aquest gènere i director del Mecoph (UAB).  I és que aquest tipus d’investigació requereix moltes preguntes, també a la família de Jubany. Preguntes delicades. “Pensàvem que ens enviarien a la merda. Però van ser super amables amb nosaltres, tot i que cabia la possibilitat que no volguessin parlar amb nosaltres de cap manera”.   Tota manera, no és tant la reconstrucció dels darrers dies de l’Helena. “És injust que el focus recaigui sempre sobre la víctima”. Per això Garcia posa gran focus en els -possibles- culpables. I ho fa no només amb (bona) narració. Sinó també aportant documentació inèdita. Un llibre que conclou amb l’epíleg de Carla Vall, criminòloga experta en violències de gènere. Un senyal inequívoc del caràcter també masclista del crim.