Publicitat
Ciutat

Sabadell és la ciutat més atractiva per al comerç del Vallès, segons un estudi

Comerç a Sabadell / VICTOR CASTILLO

La Rambla, la Via de Massagué, el carrer de Gràcia i l’avinguda de Matadepera, entre els eixos més atractius del Vallès

Comerç a Sabadell / VICTOR CASTILLO

El comerç de Sabadell és seductor. La nostra ciutat lidera el rànquing d’atracció comercial del Vallès Occidental, segons el Mapa del comerç del Vallès Occidental, un estudi elaborat pel Consell Comarcal a partir de dades d’Eixos Economic Observatory entre 2021 i 2022.  Sabadell és la ciutat de referència pel que fa al seu atractiu comercial, i la joia de la corona és la Rambla, el principal eix de la ciutat i la cinquena malla comercial de la comarca.

Aquest rànquing no només té en compte el seu atractiu comercial –comerços no quotidians respecte al total–, també el percentatge de locals ocupats i el nombre d’establiments per cada cent habitants. La Rambla té 165 comerços oberts i 16 locals disponibles.

La Rambla de Sabadell / Víctor Castillo

La Rambla de Sabadell / Víctor Castillo

En el rànquing del top 20 de principals eixos comercials del Vallès apareixen tres carrers més de Sabadell: Via de Massagué (9), carrer de Gràcia (11) i avinguda de Matadepera (15). L’artèria comercial de Ca n’Oriac és, de fet, l’eix amb més botigues de tota la comarca, amb 217 locals actius. 

“L’atractivitat comercial d’una ciutat depèn de múltiples factors: la seva oferta, la marca de ciutat i el sentit de pertinença al municipi”, destaca Xavier Garcés, conseller de Desenvolupament Econòmic Local del Consell Comarcal. La rellevància comercial de Sabadell es pot situar sobre el mapa i s’identifica amb quatre eixos principals: la Rambla, Via de Massagué, carrer de Gràcia i l’avinguda de Matadepera.

La fisonomia del comerç

Un de cada tres comerços a  Sabadell són serveis, seguits dels establiments no alimentaris (14,5%) –equipaments per a la persona, per a la llar, entre d’altres–. L’hostaleria (14,4%) té el mateix pes que els establiments d’alimentació. En total, la capital vallesana té un 83,8% dels seus locals oberts, amb 2.595 establiments comercials amb activitat i 504 locals buits o tancats.

És la tercera ciutat del Vallès en nombre de comerços, només per darrere de Terrassa i Sant Cugat del Vallès. I la quarta pel que fa a l’índex d’establiments oberts, per darrere de Terrassa, Rubí i Montcada i Reixac. A la nostra ciutat es produeix una concentració de locals buits a les àrees centrals de la malla comercial, com ara als barris del Centre i La Creu Alta.

Una mirada global

Segons es desprèn del mateix estudi, al Vallès Occidental hi ha dos comerços oberts per cada cent habitants. En xifres absolutes, hi ha 20.189 establiments en funcionament, i 19.574 corresponen a comerços o serveis comercials. La resta es destinen a altres usos administratius, industrials o d’equipaments.

Un de cada tres establiments comercials a la comarca es reserva als serveis personals, financers, immobiliaris, educatius, culturals o recreatius. En segona posició es troba el comerç no alimentari (16,5%) com ara farmàcies o perfumeries, els equipaments per a la persona i per a la llar.

Bars i restaurants també representen un gruix important del teixit comercial al Vallès, i representen el 13,5%. Finalment, els establiments d’alimentació representen poc més d’un de cada deu comerços.

Actuar en conseqüència

L’estudi del Consell Comarcal busca detectar els punts febles del teixit comercial per impulsar la seva activitat. El Pla de reconstrucció del Vallès Occidental, aprovat pel Consell d’Alcaldies del Vallès al juny de 2020 ja contemplava, entre els seus eixos d’actuació, mesures de reactivació econòmica vinculades amb sector del comerç.

També el Pla de reactivació socioeconòmica del Vallès 2022-2024, en procés de desenvolupament, situa el Comerç i la Restauració com un dels àmbits per a la gestió estratègica. 

Hem detectat massa locals buits a la comarca que provoquen discontinuïtat als eixos comercials que s’ha d’evitar”, detalla Garcés. En aquest sentit, el responsable de Desenvolupament Econòmic del Consell Comarcal apunta que la col·laboració publicoprivada és “clau” per evitar la desertificació comercial a alguns barris: “Més d’un 20% de locals buits és un perill”. I enumera mesures directes o indirectes al comerç local: subvencions per a la digitalització o l’organització d’esdeveniments per potenciar el consum local.

Publicitat
Comentaris
To Top