El misteri del bust de Francesc Pi i Margall, enterrat al pati del Círcol Republicà des de la retirada republicana l’any 1939, quedarà -ara com ara- sense resoldre.
L’equip d’arqueòlegs han començat a buidar, poc abans de les 9 h del matí, la superfície allà on els testimonis orals indicaven que estava enterrat. En el moment que es podria estimar la descoberta, devers les 12.30 h, s’ha constatat que no hi ha apareixia. De fet, el que s’han trobat és una fossa encimentada (no documentada fins ara) que han resseguit i buidat. Però ha fet de paret, sense que hi hagi sortit cap indici de la presència del bust.
Després d’un breu descans per dinar, els operaris han tret una part de la placa de ciment, amb l’objectiu d’excavar amb una mica més de profunditat. Tanmateix, ràpidament han vist que el terra era completament argilós, descartant la mà humana en superfícies inferiors. A les 16.15 h, aproximadament, han constatat que la ubicació no donava més de si i ha començat a cobrir un altre cop el forat.
Els arqueòlegs, a la zona excavada / LLUÍS CLOTET
“Ja sabem que no és el resultat esperat, però realment és un avenç. Ajuda a descartar els espais. I ara toca redefinir el projecte d’excavació”, explica la coordinadora Tona Majò. “A més a més, aquest cas pot ser un impuls per executar altres projectes pendents de memòria històrica”, afegeix Majò, en conversa amb DS.
L’excavació ha suscitat un cert interès mediàtic, amb presència de mitjans de comunicació desplaçats de Barcelona. També s’hi han personat personalitats de l’òrbita d’ERC (qui finança les obres, juntament amb la Fundació Josep Irla), com ara l’exconseller de Cultura Jon Manel Tresserras. Igualment hi eren l’exalcalde i actual delegat de la Generalitat al Vallès Occidental, Juli Fernàndez, així com el portaveu dels republicans a l’Ajuntament, Gabriel Fernàndez. “Aquesta és una història preciosa. I no és pas una derrota, senzillament caldrà seguir altres pistes”, assegurava Fernàndez, tot comparant aquest enterrament a les actuals “càpsules del temps” que s’enterren per a la posteritat abans de començar la construcció d’algun edifici.
Rosa dipositada damunt la terra excavada / DS
A la trobada tampoc ha falta Josep Maria Civis, el testimoni oral clau en aquesta història. I és que és ell qui coneixia el secret de la possible ubicació del bust, que es remunta a 1939. Però, com s’ha mantingut aquest fil roig de la memòria?
Quan les tropes nacionals estaven a les portes del Vallès i els republicans iniciaven el Camí de la Retirada, un grup de militants del Círcol van enterrar el bust al mateix pati, fins que les circumstàncies permetessin treure’l de l’amagatall sota terra. “Per ells, suposava salvar l’honor. Salvar el simbolisme del seu espai”, explica Civis.
No és per menys. El Círcol tenia el sobrenom de la Catedral Republicana del Vallès. “Era una de les estructures més importants dels republicans a la Catalunya de llavors”, afegeix l’historiador Jordi Serrano, un dels impulsors d’aquest projecte de recuperació del bust. “De fet, quan els nacionals entren, treuen al carrer els llibres de la biblioteca i la cremen”, apunta. Algunes veus apunten que una altra part dels llibres els van portar a un molí paperer del riu Ripoll. Mori la intel·ligència.
Retrat de grup amb el monument i bust a Pi i Margall. 1930-1931 / AHS
A més a més, la Falange pren l’edifici i el converteix en la seva seu durant diverses dècades. Per a més inri, pinten una àliga franquista (que encara avui roman intacta, amagada per un fals sostre). Encara més: Militars nazis destacats a Catalunya seran fotografiats a la imponent porta del Círcol. Havien guanyat la guerra i calia evidenciar-ho.
El secret del bust marxa a l’exili. Magí Marcé, darrer alcalde escollit democràticament (concretament per ERC), és un dels militants que l’enterren i que coneix la història. Posteriorment, li va traslladar el secret al seu fill, Avenir Marcé.
L’any 2000 Avenir ho parla amb Josep Maria Civis i s’encaminen al pati del Círcol. “Va anar cap a la part de la dreta, allà on està el monòlit, es va aturar i assenyalant el terra va dir: És aquí”, rememora Civis. “Allò important és que la ubicació va ser transmesa de forma oral fins avui”, afegeix Jordi Serrano. “Que el fil de la memòria no es va trencar”.
De fet, a l’acte també ha estat present una neboda d’Avenir. També hi era Marc Serrano i Òssul, besnet de Jaume Òssul i Crusafont, un altre dels militants que hauria enterrat el bust. “És curiós, perquè a la meva família no se n’havia parlat, d’això. Era un tema tabú”, explica. La por de la postguerra. Tanmateix, l’any 2015 va veure el nom del seu besavi a una exposició sobre la relació de Lluís Companys i Sabadell. I va estirar el fil. “De fet, vivien a Can Rull, a la casa de la vora de la del president Companys”, apunta.
El barri on fa dues setmanes es va instal·lar la primera Pedra de la Memòria en record d’una víctima del franquisme, la miliciana Maria Garcia Sanchis. Aquell dia s’hi van depositar clavells vermells, damunt la llamborda memorialística. Avui hi han depositat una rosa vermella, damunt el munt de terra excavada.
Detall de l’excavació / LLUÍS CLOTET
