Es projecta davant l’audiència amb un posat atrevit, irreverent, segur. Esquiva la resposta fàcil i busca l’impacte, sempre amb referències intel·lectuals a la recàmera, a punt per disparar. El Triquell (Cesc Fuentes) s’ha convertit en el gamberro poètic d’Eufòria, el programa amb què TV3 sedueix un segment d’audiència que començava a renunciar a la televisió. Però el santquirzenc, que sempre ha fet vida a Sabadell, en cap cas és la construcció d’un personatge. Al contrari, reivindica que es mostra tal com raja i que parla sense embuts.
TV3 ha apostat per un format de programa que té molt èxit entre el jovent.
Eufòria ha trencat estigmes. Per molt que es digui que és l’Operación Triunfo català, no és així. L’aposta per l’artista és molt més forta, els perfils artístics són més contrastats. Des que vam quedar 16 concursants, el talent és innegable, tots som únics en l’àmbit vocal. Hi ha perfils sociològics diferents, evidentment, però no es busca el clixé musical, sinó un mixt.
No et sent la quota d’estil urbà, dins del programa?
Des del dia 1 m’han posat l’etiqueta. Els agradava i l’han ressaltat. El dia del càsting no vaig anar a l’aposta segura i vaig cantar Post Malone, que és trap i hip-hop. No volia convèncer a ningú del que no era, vaig anar amb la idea de projectar la música que he fet. Però a les següents gales he cantat Jean-Luc d’Els Amics de les Arts i Michael Bublé. M’estan estirant per totes bandes i toco gèneres que mai no m’havia imaginat. A priori, soc l’alternatiu, sí. Però si ho mires bé, no m’han encotillat.
Quin estil et defineix, doncs?
Per mi la música és mestissatge, és híbrida. Crec més en l’artista i l’obra que en el gènere. Hi ha barems per classificar les coses en el cap, però com menys ho tinc en compte més gaudeixo.
El Triquell és una de les cares del nou concurs musical amb què TV3 acosta les generacions més joves a la televisió
Abans del programa, quina havia estat la teva trajectòria musical?
Vaig aprendre a produir música amb un veí, als 17 anys. Sempre havia viscut la música com un imput, de fora cap a dins. Però vaig començar a crear, a parir. Ja no només menjava, sinó que vomitava. El 2019 em vaig ajuntar amb el Pau i el Xavi, de Sant Quirze, i vam crear el grup Alter Soma.
Després d’‘Eufòria’, com podràs aprofitar l’eclosió de popularitat?
El programa és una introducció cap a un nou panorama artístic. S’ha creat el clima perfecte per tenir un nou circuit d’artistes en una indústria que fa temps que està estancada. Hem fluït, ens hem ensenyat idees, hi ha talent, força de voluntat i moltes ments obertes que hem connectat i ens donem suport.
Quins són els aprenentatges que més valores d’‘Eufòria’?
Que com més et defineixes, més et limites. I que la comunicació assertiva i sincera és un puntàs a l’hora de fer projectes.
El Triquell va aprendre a produir música amb un veí
Amb qui has connectat més del programa?
Amb tothom hi ha alguna cosa… Em costa fer rànquings. Potser amb qui tinc més profunditat és amb el Pedro, amb l’Estela tinc un vincle molt bèstia, amb l’Edu hi ha l’actitud, amb la Llum admiració recíproca… Les relacions tenen colors diferents.
Qui creus que guanyarà el programa?
Crec que hi ha dos favorits. La Scorpio, per perfil, i la Mariona. Però sincerament no percebo la música i el programa com una competició.
