[Per Carles Fité, periodista]
Queden vuit partits. I potser, de tots els articles que he escrit aquesta temporada, és el que millor està el Sabadell. Pel que fa a números, estem a només dos punts del play-off d’ascens i tenim set punts d’avantatge respecte al descens. I el partit que hem de jugar aquest cap de setmana és, a priori, un dels més assumibles: juguem contra el cuer que ja està virtualment baixat de categoria. Venim de guanyar el líder, i anteriorment ho havíem fet al camp d’un dels millors equips del grup i que ocupava posicions de play-off.
Una temporada molt complicada en què el primer objectiu, després de com va començar tot, era no perdre la categoria. Aquest sembla bastant complert. Un cop passat aquest ensurt, ara ens hem permès somiar una miqueta, però el play-off no deixa de ser una utopia. Per molt que estiguem a dos punts, hi ha molts equips lluitant per només dues places. I hauríem de sumar gairebé tots els punts que queden en joc.
A veure, no és impossible. De fet, hi haurà duels directes contra el Barça B o el Nàstic i si som capaços de guanyar-los, llavors sí que ens mereixerem estar-hi. Però serà complicat. El que està clar és que hi ha hagut un punt d’inflexió clau aquesta temporada que ha estat Pablo Munitis. Sincerament, jo no m’esperava aquest canvi radical. Si fins i tot Kaxe ara és un dels millors de l’equip! El joc és més pràctic, més rudimentari si voleu, però inequívocament és més efectiu i amb resultats més positius.
Una altra clau és la porteria. A priori Kike Royo era un fitxatge contrastadíssim. Amb el Badajoz havia sigut el millor porter de la Segona B la temporada passada. Però el seu rendiment ha estat molt per sota de l’esperat. I el que venia a créixer i a millorar la seva experiència ha resultat clau. Emili Bernad ha estat l’altra peça destacada de la remuntada. Millorant a cada partit i apareixent en moments clau ha anat de menys a més i ha donat una confiança a la resta de l’equip que era importantíssima. Però clar, aquesta situació també desencadena un problema: Kike Royo el tens firmat per a una temporada més i, en canvi, Emili Bernad acaba contracte a final d’aquesta.
Això em fa pensar que hauríem de començar a treballar en l’any vinent. Sí, segurament la resposta institucional és que encara no se sap en quina categoria jugarà el Sabadell la propera temporada, però estaríem tots d’acord que en un alt percentatge de probabilitats ho farà a la Primera RFEF. Però si tenim en compte que el pressupost baixarà dràsticament, perquè ja no tindrem l’ajuda econòmica del descens de Segona Divisió, serà important anar amb temps i amb previsió. Per no acabar pentinant el mercat a última hora, on ja no hi ha oportunitats, on els bons ja estan col·locats i només et queden alguns jugadors a preu d’or o melons per obrir.
Per exemple, el mateix porter és un exemple clar que ja es pot negociar amb ell. Independentment de la categoria a on estiguis l’any que ve. O a Kike Royo, ja se li pot buscar una sortida o intentar convèncer-lo perquè marxi, perquè el seu sou no seria precisament baix. I aquest és només un exemple de la feina que s’ha de fer ja per no arribar tard i perdre oportunitats de mercat. No dic fer tota la plantilla, però sí començar a tancar alguns temes abans no sigui massa tard.
I mentre la secretaria tècnica treballa, nosaltres seguirem gaudint d’aquest final de temporada, que, amb la salvació pràcticament assegurada, ens podem permetre el luxe de seguir somiant. Qui sap, coses més rares han passat al món del futbol…
