Nazareno Grossi / Pere Figueras
Una temporada somiada. El filial del Centre d’Esports va fer realitat, matemàticament, el retorn a Primera Catalana quatre anys després. L’objectiu era clar des de l’inici i s’ha assolit amb una autoritat aclaparadora quan encara falten cinc jornades per acabar el campionat. La motivació serà assegurar el títol.
L’anàlisi d’aquest èxit, però, va més enllà. De fet, l’ascens de categoria era una necessitat com a club, per tal d’afavorir la competitivitat d’uns jugadors que tenen com a gran repte el salt al primer equip. “Per naturalesa el filial hauria d’estar a Tercera RFEF i per això l’objectiu la temporada que ve serà tornar a lluitar per l’ascens”, explicava el coordinador del F. Base arlequinat Jaume Milà en un missatge contundent, ple d’ambició.
D’alguna manera comença la feina de despatx per convèncer a uns futbolistes que, després d’una gran campanya, tindran atractives ofertes. “Els nois estan il·lusionats amb el nostre projecte, volen arribar al primer equip en algun moment i la nostra feina serà formar un gran equip”, insisteix Milà.
Registres demolidors
El Sabadell B s’ha convertit aquesta temporada en una màquina insaciable de fer gols: 88 fins ara. Això es tradueix a la taula de golejadors del grup IV de Segona Catalana, on cinc dels vuit màxims realitzadors vesteixen d’arlequinat. Encapçala la llista l’ucraïnès Vladyslav Kopotun amb 23 dianes, seguit per Jaume Piñol (13), Jaume Ramoneda (12), Iván Bustamante (10) i Pere Belmonte (10).
El fill del mític ‘Piti’ Belmonte, qui va viure també un històric ascens amb el primer equip arlequinat a Segona Divisió B, admet que “ha estat l’ascens més important que he viscut en totes les categories del Sabadell. Per l’ambient, els companys i també per la forma d’aconseguir-ho”. El migcampista ofensiu va ser un dels jugadors de la base més utilitzats per Antonio Hidalgo a la pretemporada. Fins i tot va celebrar algun gol. “Estic content del meu rendiment i aportar gols a l’equip, però el més rellevant és la nostra força col·lectiva. Sense els companys res d’això seria possible. Hem estat una família i això ens ha aportat coses molt positives que s’han vist al camp”, diu.
Pere Belmonte també destaca un factor tàctic fonamental: la recuperació de la possessió durant els partits. “La pressió rere pèrdua és una cosa que ens caracteritza molt. Ho hem treballat molt durant l’any perquè així ens ho ha inculcat el cos tècnic i han arribat els bons resultats”.
Mantenir el bloc, el repte
El funcionament grupal ha estat la clau de l’èxit. L’equip ha funcionat com un rellotge, amb un equilibri total en totes les línies, una circumstància que així reflecteixen els números: mínim golejat i màxim golejador. Només ha concedit un empat i tres derrotes. “Això és conseqüència de la bona feina i la constància. Sabíem que teníem una plantilla molt jove i amb qualitat suficient per lluitar per l’ascens”, subratlla el tècnic Jordi López, qui agraeix la implicació dels jugadors i cos tècnic.
Ara, assegura, cal assaborir l’ascens, però és inevitable pensar en el futur immediat: “Estem ja amb ganes de competir la pròxima temporada a Primera Catalana. La idea no és formar un equip nou sinó confiar en aquest grup que, estic segur, ens tornarà a donar moltes alegries”. De totes maneres, s’haurà de treballar de valent per evitar la possible fuga de jugadors importants. Un dels arguments del club serà l’exemple de futbolistes com David Astals o Sergi Altimira, que han debutat al primer equip. El migcampista, de fet, s’ha convertit en una de les sorpreses positives de la temporada.
El filial del Sabadell derrota al Pirinaica i ja és equip de Primera Catalana (4-2)
