Joan Fàbregues Farrés és una d’aquelles persones que estima el que l’envolta amb fervor. En el seu cas són els llibres, que l’han acompanyat tota la vida, des que va néixer. Això li ha fet desenvolupar sentits únics, només a l’abast d’aquells que són de la seva mateixa espècie, els llibreters: “Hi ha coses que per a altra gent són imperceptibles. Jo miro aquesta paret i hi veig un cromatisme molt agradable que em transmet tranquil·litat”, diu tot assenyalant amb la mirada una de les farcides i acolorides estanteries de la Llar del Llibre. Que també és la seva llar. “Em passa el mateix amb l’olor de les pàgines”, afegeix.
Són quatre germans –d’un total de cinc– que es dediquen a l’ofici de llibreter, al capdavant de La Llar del Llibre. Ho han heretat del seu avi, que també es deia Joan. Era menorquí i als anys 20 del segle passat va viatjar a Barcelona buscant oportunitats. Les va trobar a l’empresa naviliera Transmediterránea, on editava un butlletí de viatges. Li van oferir ser gerent de la desapareguda editorial Apolo i va acabar treballant pel seu compte.
“El primer llibre que va distribuir el meu avi va ser el 18 de juliol de 1936, sense saber que havia esclatat la guerra”, explica el Joan, que té 65 anys. El seu avi, després de retornar de l’exili al camp d’Argelers, va acabar obrint diverses llibreries a Barcelona.
A Sabadell, la família Fàbregues hi va arribar l’any 1956, comprant la llibreria del poeta, escriptor i editor Joan Sallarès. Es va anomenar El Hogar del Libro, que amb la mort de Franco va passar a ser La Llar del Llibre. Encara és al mateix lloc, al passeig de la Plaça Major. Ben a prop del segon local, que des de 2011 és al carrer de Sant Antoni.
“Vaig néixer envoltat de llibres i de l’ambient de llibreters. A casa del meu avi, amb el meu pare o amb els meus oncles. Tot girava entorn d’aquest món La Llar del Llibre és la meva vida. No conec un altre modus vivendi”.
Va començar a feinejar en l’ofici als 14 anys i ja fa més de mig segle que s’hi dedica. Quan va iniciar-s’hi, estudiava a les tardes i, fins i tot, va acabar fent la carrera de Dret. Però allò no li agradava tant com ser llibreter. “El que més m’agrada és el contacte amb la gent, enriqueix molt intercanviar impressions cada dia. Hi ha clients amb qui tinc una amistat de veritat, des de fa molts anys”. I hi ha el gust per la lectura.
La família Fàbregues té, efectivament, una vida de llibre.
