L’any 1981 François Mitterrand líder del Partit Socialista de França (PSF) aconsegueix 8 milions de vots en la primera volta i 15 en segona i passa a ser President de la República. Ara el PSF aconsegueix 1,8% de vots i 600.000 vots. Què ha passat? Crec que s’ha produït el famós efecte de la granota bullida. El PSF ha anat augmentant la temperatura d’emprenyament de les classes populars franceses i a la fi, de sobte s’ha mort: l’electorat socialista ha fulminant el partit.
Però és culpa d’Anne Hidalgo? No, el problema ve de lluny. De fet el mandat de Mitterrand 1981-1995 ja va patir un brutal atac amb el primer govern del PSF amb el Partit Comunista Francès (PCF). Els autòcrates van atacar unes valentes polítiques econòmiques i van tombar el programa socialista. Poc desprès el PSF va tenir un primer ministre Lionel Jospin entre 1997 i 2002, que va intentar polítiques socialdemòcrates i el van criticar de mala manera. Recordem la proposta de 35 hores. Vam passar molts anys fins a tenir un altre president de la república socialista, François Hollande entre l’any 2012 i el 2017. Amb ell va ser primer ministre Manuel Valls (2014-16) i ministre d’economia Emmanuel Macron (2014-16). Hollande va anar molt més enllà que ningú amb la idea del socialista no practicant i de gir al centre. Valls i Macron simbolitzen el que NO és una política d’esquerres. Van fer polítiques neoliberals radicals -Macron- amb una proposta de reforma laboral salvatge i fins i tot racistes, quan Valls va ordenar aturar un autocar en plena autopista detenir una nena gitana i fer-la deportar. Aquesta caterva va destruir el Partit Socialista francès. A més el centre no existeix, és l’eufemisme per no dir: m’he tornat de dretes, m’importa un rave la gent treballadora.
El problema és que polítics i periodistes tenen memòria de peix, però el votant no. Què devia estar pensant Hollande al rodejar-se de persones sense valors i sense escrúpols al servei dels rics? És el resultat dels Ivans Redondos del món: ara firma un paper recolzant el Frente Polisario i es presenta a unes eleccions i poc després diu tot el contrari i es fa una foto amb autòcrata Mohamed VI mentre que aquest, per humiliar-lo, posa la foto de la bandera monàrquica al revés.
Ara proposa fer una llei de memòria democràtica i impedeix declarar il·legals els judicis franquistes. Ara proposa acabar amb la llei mordassa i passen els anys i no fa res. A sobre acusa els que volen complir la promesa del PSOE de ser deslleials.
I en què devien estar pensant el PSF, els verds i el PCF al no votar a Jean-Luc Mélenchon? Només que un dels tres hagués optat per votar La França Insubmisa ara a la segona volta podrien votar a algú d’esquerres. I hi hauria una esperança.
L’hecatombe del PSF hauria de fer pensar al PSC i al PSOE. O es fan polítiques decididament d’esquerres en economia, memòria democràtica i drets civils o sinó s’obre la via ampla a l’extrema dreta. El PSF ha traspassat els 42º i s’ha mort, a quina temperatura estarà el nostre socialisme? A 40º, a 41º? França ens assenyala el camí. Qui avisa no és traïdor.
