Oci i cultura

‘Rigoletto’ clou la temporada d’òpera a La Faràndula

'Rigoletto' es va estrenar a Venècia l'any 1851

La nova producció Rigoletto, de G. Verdi, és la cinquena i última producció de la temporada 2021 – 2022 d’Òpera a Catalunya, després d’Il barbiere di Siviglia, el recital Homenatge a Amadeu Vives, Don Pasquale i el Rèquiem de Verdi.

S’estrenarà el dimecres 27 d’abril al Teatre La Faràndula de Sabadell, i posteriorment, anirà de gira per Catalunya i Espanya. Seran un total de 13 funcions a 10 ciutats (Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Reus, Viladecans, Vic, Girona, Barcelona, Granollers i Santander) fins al 28 de maig. Com a novetat la producció finalitza la gira a Santander (Cantàbria) amb dues funcions al Palacio de Festivales de Cantabria els dies 27 i 28 de maig.

Aquesta nova producció de la Fundació Òpera a Catalunya s’inclou dins els actes de commemoració del 40è aniversari de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, constituïda el 10 de febrer de 1982, i que s’allargaran durant tot el 2022.

Rigoletto és un drama, ple d’enganys i venjances i comptarà, com sempre, amb els millors professionals del país davant i darrere de l’escenari. El repartiment està encapçalat pel baríton Luis Cansino en el rol de Rigoletto, el tenor Antoni Lliteres serà Il Duca di Mantova, la soprano Elisa Vélez interpretarà Gilda, el baríton Jeroboám Tejera en el rol de d’Sparafucile i la mezzosoprano Anna Tobella serà Maddalena.

Sota la direcció musical del Mestre Daniel Gil de Tejada, director titular de la FOC, la direcció d’escena anirà a càrrec de Carles Ortiz, amb Esteve Gorina i Andreu com a director assistent. En l’apartat musical, la partitura serà interpretada per l’Orquestra Simfònica del Vallès i compta amb el Cor dels Amics de l’Òpera de Sabadell. La direcció artística del projecte recau en Mirna Lacambra.

Per a les funcions de l’obra a Sabadell (27, 29 d’abril i 1 de maig) es reactiva i consolida l’acció promocional dirigida exclusivament als joves menors de 30 anys, amb una promoció especial d’entrades a 10 € en qualsevol localitat disponible del Teatre La Faràndula de Sabadell, facilitant d’aquesta manera l’accés als joves i promovent la descentralització de Barcelona al món operístic.

Rigoletto de G. Verdi es va estrenar al Teatre La Fenice de Venècia, l’11 de març de 1851. Rigoletto va néixer en un context polític agitat que va afectar les finances del teatre –i del país- i després de superar els condicionants de la censura que, com és sabut, van obligar al compositor i al llibretista a canviar, entre altres aspectes, un rei que es presentava com a personatge negatiu (de Francesc I es passa al Duc de Màntua) i passar d’una monarquia a un estat absolutista amb un sobirà fictici. També, els noms dels personatges que havien de ser diferents dels de Le roi s’amuse de Victor Hugo, considerat un autor massa revolucionari malgrat els seus èxits.

L’òpera va ser innovadora a l’època per l’evident presentació de la sexualitat i la corrupció moral del poder, per la introspecció i justificació emocional i psicològica de les accions i actituds dels personatges, i pel capgirament de l’estatus dels mateixos com a protagonistes: el baríton, Rigoletto, no és un noble sinó un ésser marginal –un bufó geperut- malèvol; la soprano, Gilda, és una joveneta senzilla, aïllada del món i no una donzella ni membre de la cort; el tenor, el Duc de Màntua, un noble cràpula amb la sort dels privilegiats; el baix, l’ominós Sparafucile, un assassí a sou; i, per últim, la mezzosoprano, Maddalena, una prostituta i la germana d’aquest. A més, el cor sobrepassa el simple farciment decoratiu de l’acció i esdevé una col·lectivitat motriu partícip de la maldat de la condició humana que estronca la relació paterno-filial tan sobreprotegida per Rigoletto.

El Circuit d’Òpera a Catalunya està integrat per les ciutats de Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Granollers, Reus, Girona, Vic, Tarragona, Lleida, Viladecans, Barcelona i enguany s’ha reincorporat la ciutat de Figueres i, en l’àmbit nacional, Santander. El compromís d’aquestes ciutats i institucions fan possible que Catalunya compti amb un model únic que permet la difusió i accés democràtic de l’òpera al territori d’una manera eficient i sostenible.

Comentaris
To Top