[Per Pep Marès, mediador i gestor cultural]
Primo Levi, Stéphane Hessel, Antonio Gramsci, Marina Garcés i Simon Sinek són referents per a mi i la seva lectura em fa créixer com a persona socialment compromesa i com a professional que treballa al camp de la cultura, l’educació i la creativitat. Any rere anys els llegeixo i rellegeixo, els faig servir, faig anotacions als laterals, subratllo, em serveixen per escriure columnes d’opinió, entre mil i una funcions més. La seva lectura i interactuació amb els seus textos em permet seguir millorant professionalment, però, molt més important, fer-ho també com a persona. Avui que és Sant Jordi, doncs, voldria compartir algunes obres de referència que m’acompanyaran al meu dia a dia i compartir així alguns suggeriments per aquelles persones que no sàpiguen què comprar un dia assenyalat com avui.
Per no oblidar hi ha moltes obres sobre l’holocaust nazi, però una de les que em van impactar més va ser l’experiència personal descrita per Primo Levi a Si això és un home, on relata els seus dies a Auschwitz. És un llibre honest i commovedor. Ens mostra fins on pot arribar l’ésser humà. Amb una frase seva crec que n’hi ha prou per a no fer-ne un resum: “Hi ha Auschwitz, llavors no pot existir Déu”.
Per compromís i acció social, Stéphane Hessel, Gramsci, Marina Garcés, filosofia en acció per a aquelles persones que volen passar de les paraules als fets. Sortim del Twitter i prenem el carrer, en paraules de l’espai en blanc la nostra violència és existir i no hem de tenir força per rendir-nos. Indigneu-vos, el manifest de l’activista francès Stéphane Hessel que va escriure pel 15M i que segueix més vigent que mai. A Indigneu-vos, Hessel cridava a la “insurrecció pacífica” i a rebel·lar-se, i totes les raons per les quals ho feia continuen sent rellevants en l’actualitat —la dictadura dels mercats, el tracte als immigrants, la dificultat d’accedir a una vida digna—, en un moment de la política espanyola en què els indignats ja han assolit el poder polític, què hem de fer ara? Odio els indiferents, un text de joventut de Gramsci publicat el 1917 avui també té més sentit que mai. És una recopilació d’articles i discursos de Gramsci que esdevenen testimoni perdurable i inspirador de la lluita contra fenòmens com l’apatia o la submissió a poders establerts que coarten la llibertat del ciutadà. Acabo parlant de compromís amb Escola d’aprenents de la Marina Garcés: Com volem ser educats? Aquesta és la pregunta que una societat que es vulgui mirar a la cara hauria d’atrevir-se a compartir, i aquesta és una pregunta que ens implica a tots. Educar no és aplicar un programa. Educar és l’art d’acollir l’existència, elaborar la consciència i disputar els futurs. Dins i fora de les escoles, l’educació és una invitació: la invitació a prendre el risc d’aprendre junts, contra les servituds del mateix temps.
Per començar, ja sigui una lluita, un projecte social o aspectes més banals com emprendre un negoci, cal tatuar-se els consells de Simon Sinek (ja he parlat força cops d’ell) de Comencem amb el perquè. Sinek aconsegueix clarificar què és allò que es necessita perquè una persona o un projecte pugui liderar, inspirar i motivar. Aplicar el cercle d’or de l’antropòleg ens permet iniciar projectes amb sentit i consciència.
Un últim consell fora de guió (fruit d’alguns comentaris que he rebut de gent que es pensa que Gabriel Medina, Sally Fitzgibbons, Italo Ferreira, Tatiana Weston-Webb, Jordy Smith els veurem per la Rambla de Sabadell o que al Corte Inglés hi haurà una secció de Surf ). El llibre d’Adrià Pujol La carpeta és blava: notes sobre l’humor empordanès per poder entendre com actuem a l’Empordà i el fet de collonar: que vol dir fotre’s de l’altre davant seu, per sistema, i, si pot ser, que l’altre no se n’adoni. Bon Sant Jordi!
