Qui s’hagi posat a escriure sap que no és pas fàcil. Però de tot se n’aprèn i l’escriptor sabadellenc Jordi Solé té la mà trencada en ajudar els altres a millorar els seus textos des de l’escola d’escriptura Escriptorium. “Es pot escriure bé de moltes maneres”, insisteix, i posa d’exemple que l’estil d’Ernest Hemingway i de William Faulkner no tenia res a veure, però tots dos són reconeguts i van guanyar el Nobel de Literatura.
Jordi Solé, a la biblioteca Vapor Badia amb un dels seus llibres / LLUÍS FRANCO
Solé assenyala algunes claus per fer que un text sigui més amè i llegit. Primer, cal evitar la sobre explicació perquè “es tracta de dir les coses bé un cop. Si et subministro bé la informació una vegada n’hi ha prou”. La seva feina consisteix a polir els textos, cosa que creu que hauria de fer tot escriptor. Això és podar-lo i deixar-lo el més nu possible, tot i que “no és fer-lo més curt, sinó més bé”. Cal treure’s la por de no donar prou detalls. Pel que fa a la trama, aconsella centrar-se sempre en el que és realment important: “si dos personatges es troben per sopar, el que mengen no importa. El que guanyarà l’atenció del lector és què pensen, què senten, què volen. No pas la decoració del local o el menú”, perquè aleshores és quan escriptor i lector es perden i es desvien del que realment és interessant.
Utilitzar paraules cultes?
En aquest sentit, el sabadellenc també assenyala un tic que es veu habitualment: utilitzar paraules aparentment cultes creient que així s’eleva el nivell literari. I no, i el mateix passa amb els sinònims, amb els quals s’ha de vigilar que es facin servir en el context adequat. “Va entrar a casa i es va endinsar a la cuina”, posa d’exemple Jordi Solé, remarcant que “un no s’endinsa a la cuina ni davalla un riu”, sinó que entra a la cuina i baixa pel riu. L’ús de les frases subordinades també s’ha de valorar en funció del tipus de text que es vulgui escriure, perquè si treballem en una novel·la d’aventures necessitarem ritme, acció i no allargar-nos en successions d’idees.
